jueves, abril 14, 2011

República és igualtat

A l'abril del 2004, jo era un noi de gairebé 21 anys que feia pocs mesos que s'havia afiliat a la JSC i que començava a col·laborar amb el PSC, del que encara no era militant. La primera etapa de la meva activitat política es va caracteritzar pel contacte intens amb multitud de companys i companyes als que tot just començava a conéixer.

Més enllà i darrere dels noms, dels somriures i en definitiva de les persones, hi havia quelcom més important, que eren els valors que compartíem. Valors com l'igualtat i la llibertat, les nostres ganes de canviar el món (començant pel nostre trocet de món més proper), la voluntat de ser útils, de trepitjar el carrer amb il·lusió ens omplien de força i d'orgull diàriament. De fet, feia tot just un mes que s'havia produït la victòria de Zapatero a les eleccions generals, i el tripartit de Pasqual Maragall estava encara donant les seves primeres passes. Per primera vegada, els governs d'Espanya i de Catalunya eren simultàniament d'esquerres, i això ens obria un nou horitzó ple de possibilitats en la nostra activitat política i en quant a la transformació i millora del país.


Aquell llunyà mes d'abril del 2004, la JSC va llençar una campanya de reivindicació del que havien suposat els valors republicans i de recuperació de la memòria històrica. La campanya duia per lema "República és igualtat" i va comptar amb accions repartides per tota Catalunya. Recordo que al Maresme no vam voler ser menys i en una setmana frenètica, al llarg de tota la comarca, vam organitzar tres actes al voltant del que va suposar la II República, com a època d'oportunitats i de voluntats per impulsar una societat més justa. Vam parlar sobre el paper fonamental de la dona en aquells anys, sobre els encerts i errors que l'esquerra va cometre en aquella època, sobre l'etapa final de la República i la forma en que els feixistes la van fer caure per imposar un règim totalitari i retrògrad.

Després, durant els anys següents, la reivindicació del republicanisme i dels seus valors em van portar, entre altres, a conèixer els espais on es va lliurar la batalla de l'Ebre, a visitar un refugi antiaeri a Sabadell, a
endinsar-me al Museu del Memorial Democràtic a La Jonquera per conèixer la ruta de l'exili, a visitar la Maternitat d'Elna (on la bondat mateixa, personificada en l'Elisabeth Eidenbenz va ajudar a donar a llum a tantes mares que fugien de l'horror de la guerra), a emocionar-me acompanyant a en Tristany a dipositar un ram de flors al monument en record de les Brigades Internacionals... però sobretot, aquells valors em van portar a l'indignació constant i a no defallir en la lluita per la millora de les nostres llibertats com a societat.

La crisi ens demostra cada dia que el món encara és massa poc igualitari i bastant injust, especialment per als treballadors i aturats, per als seus fills i filles i per la gent humil en general, que som la immensa majoria. Per això, avui que es compleixen 80 anys de la proclamació de la Segona República crec que cal recordar amb força l'idea de que la República, per sobre de moltes coses, sobretot tenia la voluntat de significar "igualtat" i que si aquella època breu però intensa va ser possible, va ser sobretot gràcies a l'indignació i valentia d'una majoria de la societat, que van voler reivindicar un futur millor per a tothom.
Poser avui, com aleshores, ens caldria de tant en tant una mica més d'indignació i de valentia. L'indignació per com són les coses i la valentia per ser capaços de canviar-les.

Visca la República!