La trampa dels mercats

Els neoliberals estan guanyant la partida. Corren temps difícils en els que cada dia sentim parlar sobre contenció i austeritat de la despesa pública, aprimament de l'administració i de l'estat del benestar, retallades en serveis públics, reducció de la capacitat d'inversió dels governs, autoritat dels mercats internacionals... tot plegat són elements que encaixen perfectament en una partitura netament conservadora, sobretot quan van acompanyats d'una política fiscal de dretes, que en alguns casos elimina impostos als més rics i que no es planteja fer pujades determinants a les rendes més altes.

Resulta evident que en temps de crisi la despesa dels pressupostos públics s'ha de contenir en termes raonables. És a dir, que cal prioritzar aquelles despeses més importants i reduïr les que no ho siguin tant, de la mateixa manera que ho faríem en qualsevol economia domèstica. Però també és evident que a més de la reducció de la despesa, l'altra via de la que disposen els governs per reduïr el dèficit és l'increment dels seus ingressos, les pujades de determinades taxes i impostos. En un model que vulgui ser socialment just, els que més tenen (rendes altes) han de pagar més impostos, i els que tenen poc (rendes mitges o baixes) han de pagar el que puguin (dins del que es consideri raonable).

Davant d'aquestes premisses la meva percepció és la de que, ara per ara, només s'està parlant seriosament sobre les retallades i les contencions de dèficit públic, però no de la pujada d'impostos a les rendes altes ni tampoc de la persecució del frau fiscal, ja que curiosament, els que més diners estafen acostumen a ser precisament els més rics.

La sensació que tinc, ja ho he dit, és que la mentalitat neoliberal ens està guanyant la partida. Alguns, per justificar aquest rumb en matèria econòmica, diuen que cal que recuperem la confiança dels mercats atenent les seves exigències, però s'obliden de dir que van ser aquests mateixos mercats els que van fer esclatar aquesta crisi que sembla que s'ho vulgui emportar tot per endavant, començant per la pròpia ideologia socialdemòcrata i per la nostra llarga lluita al llarg dels anys per intentar establir i consolidar l'estat del benestar.

Jo no confio en els mercats, perquè és un error voler atendre les exigències d'aquells que mai estaran disposats a atendre les nostres necessitats socials bàsiques. I per això reclamo que des de l'esquerra impulsem un resorgiment de les nostres propostes tradicionals però amb una visió actual i moderna, apostant per les polítiques redistributives i per l'expansió dels drets socials i laborals. Crec que, per començar, això és el que necessiten els ciutadans. No fer-ho seria continuar avançant cap a un abisme conservador on ens espera l'insaciable cobdícia i el neoliberalisme dels mercats i l'insensibilitat de la dreta més rància i àvida de poder dels darrers trenta anys.

Imatge de http://isidreb.files.wordpress.com

Federico García Lorca: Vuelta de Paseo

Asesinado por el cielo,
entre las formas que van hacia la sierpe
y las formas que buscan el cristal,
dejaré crecer mis cabellos.

Con el árbol de muñones que no canta
y el niño con el blanco rostro de huevo.

Con los animalitos de cabeza rota
y el agua harapienta de pies secos.

Con todo lo que tiene cansancio sordomudo
y mariposa ahogada en el tintero.

Tropezando con mi rostro distinto de cada día.
¡Asesinado por el cielo!

"Vuelta de Paseo", de "Poeta en Nueva York" de Lorca.
Tal dia com avui fa 75 anys, Federico García Lorca va ser assassinat pel feixisme i l'intolerància.