martes, septiembre 18, 2012

La Troika i Lisboa

Fa un dia assolellat a Lisboa. Les irregulars pedres clares que cobreixen les voreres reflecteixen amb força la llum en un efecte que resulta enlluernador a simple vista i els carrers estan plens d'un cert aire calurós i asfixiant. El cel s'ha aixecat net, blau, uniforme.

Jo dino distretament a un restaurant tranquil a tocar de l'Avinguda da Liberdade i la Plaça del Marqués do Poumbal, on el menú és senzill i efectiu, i els cambrers són dinàmics, vius i simpàtics, alhora que cordials i tranquils, tot molt portugués, podríem dir. He entrat a dinar una mica tard segons l'horari del país i queda poca gent al menjador. Fins i tot alguns cambrers ja s'han colocat a una taula ben a prop meu, per anar menjant alguna cosa després de la feina, mentre el migdia es comença a escapar. 

A la televisió que domina l'escena, les notícies es succeeixen sense més i ningú li dedica gaire atenció. De sobte, una reportera apareix en una connexió en directe des de l'entrada de la seu del Partit Socialista de Portugal. En breus instants hi ha prevista una reunió entre els representans de la Troika (el triunvirat format per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) i Antonio José Seguro, el Secretari General del Partit Socialista. L'objectiu de la reunió no pot ser altre que el de reclamar més temps per poder aplicar les mesures d'ajust del déficit que està duent a terme el govern portugués, de caire conservador.

Quan la reportera pronuncia la paraula "Troika", es fa un silenci i les poques persones que queden al restaurant i tots els cambrers, aixequen la mirada cap al televisor. No hi ha un sol ciutadà portugués que avui no conegui el significat d'aquesta paraula. Escolten amb atenció, fan comentaris en veu baixa i mouen el cap en un gest clar de desaprovació i sobretot, de desànim. Fa ja bastants mesos, més d'un any, que l'economia portuguesa va ser intervinguda i rescatada. Des d'aleshores, la recepta de l'austeritat i la retallada s'ha aplicat amb rigor milimètric i avui Portugal té més atur, més déficit, pitjors condicions de vida i pitjors perspectives de millora que quan va sol·licitar el rescat.

Un dels cambrers em mira directament als ulls i aixeca les celles, com si no sigués capaç d'articular un altre gest per fugir d'aquella situació d'incomoditat. Aleshores em fixo bé en la plaça que apareix a la connexió televisiva i l'imatge se'm fa estranyament familiar. M'aixeco de la taula, vaig fins a la porta del restaurant, surto al carrer i... efectivament, és aquella mateixa plaça, el Largo do Rato. Tota l'entrada del rosat edifici on està la seu del Partit Socialista (que fins aquell moment jo desconeixia on era) està plena de vehicles, periodistes i càmeres de televisió. Acaben d'arribar els vehicles oficials de la Troika i veig baixar del cotxe als "homes de negre". "Malgrat tot, existeixen, tenen rostre: sever, impassible i dur", penso en aquell moment una mica inversemblant.

Dos dies després d'aquell instant, el Primer Ministre de Portugal, Pedro Passos Coelho, anunciava noves retallades, entre altres, una reducció dels salaris de tots els treballadors de l'àmbit privat. Vaig pensar que a Espanya encara no coneixem el significat del terme "Troika", que per a molts de nosaltres encara era una paraula estranya. Però que malauradament, tot sembla indicar que no trigarem gaire en començar a entendre el que signifiica. El camí de l'austeritat extrema, que és el camí que ha triat la dreta, ens hi porta a velocitat creixent. I els nostres ulls s'assemblaran cada vegada més als d'aquells cambrers tristos que neguitejaven, dubtosos del seu futur, en aquell petit restaurant de la preciosa Lisboa.