miércoles, febrero 27, 2013

La contradicció de CiU

1. Text extret de la resolució que el PSC va presentar al Parlament de Catalunya el passat 23 de gener, i que CiU va refusar:

"El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i podrà exercir el seu dret a decidir de forma acordada entre els governs català i espanyol, a través d'un referèndum, en el marc de la legalitat, al qual es plantegi una pregunta clara que s'hagi de respondre de forma inequívoca."

2. Text extret de la resolució que ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats i que CiU va votar a favor:

"El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a negociar con las fuerzas parlamentarias de Catalunya la celebración de un referendo que permita conocer la voluntad de la ciudadanía de Catalunya sobre su futuro político, utilizando los mecanismos legales previstos."

No està de moda dir-ho ni parlar-ne gaire, però la incoherència i les contradiccions en aquesta qüestió del partit que governa Catalunya són flagrants i únicament responen a un interés tacticista.

miércoles, febrero 06, 2013

Fer possible el Dret a Decidir

El debat sobre el Dret a Decidir, la seva justificació i el full de ruta necessari per dur-lo a terme s'han instal·lat al centre de la política catalana. 

Es tracta d'un debat que segurament no compta amb el mateix grau d'interés per part de tots els actors polítics, socials i ciutadans del país, i fins i tot en algun cas s'ha volgut exposar l'argument de que no podem minusvalorar la crisi nacional que viu Catalunya front d'altres problemes "més greus", com l'economia o l'atur. Però la realitat, fent servir aquest mateix argument en sentit contrari, és que segurament el problema sobre el Dret a Decidir sí que està provocant una minusvaloració a nivell mediàtic de la resta de problemes socials i econòmics del país, dels que no s'està parlant suficientment. La meva postura, davant d'aquesta diversitat d'opinions, és que cal donar a tots els temes el grau de rellevància que els hi correspon, que ha de ser molta. Dit d'una altra manera: tot és important.

Però tornem al Dret a Decidir. No exposaré aquí els motius detallats pels que crec que aquest és important, més enllà de la crisi de legitimitat i credibilitat que està patint el sistema actual, de l'esgotament d'un determinat model d'encaix territorial i d'un sa exercici de radicalitat democràtica en quant a l'expressió del poble català. Exposat el problema, el que m'interessa és que ens fem la pregunta sobre com es materialitza, o com s'hi arriba fins a l'exercici d'aquest Dret a Decidir?

En aquests moments, les possibles respostes només són tres. Primer: que es celebri una consulta convocada per l'Estat (article 92 de la Constitució). Segon: que es celebri una consulta convocada per la Generalitat amb l'autorització de l'Estat (Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum). Tercer: aprovar una nova llei catalana de consultes que permeti convocar-la sense l'autorització de l'Estat, però entenent que això amb el marc jurídic actual seria inconstitucional i per tant, aquesta llei es podria recórrer davant del Tribunal Constitucional.

Això, dit d'una altra manera, vol dir que qualsevol d'aquestes tres vies només podrien reeixir (que es celebri la consulta) si es produís una negociació i un acord amb l'Estat. És a dir, que la celebració de la consulta només tindrà èxit si és legal i acordada (i obligatòriament per mi, també vinculant). Aquesta negociació podria anar encarada cap a la convocatòria directa de la consulta o bé, per exemple, cap a una reforma constitucional que obrís la possibilitat de permetre una legislació catalana que doni peu a una convocatòria per part de la Generalitat. Personalment, aquesta segona opció em sembla més interessant, per les possibilitats que obre i perquè podria permetre una major autonomia catalana en quant als detalls de tot el procés.

Exposat tot això, encara que a alguns no els hi agradi, el camí a seguir està bastant marcat. I ara, si em permeten el toc polític, poden recordar quins dels partits que es van presentar a les darreres eleccions del 25 de novembre donant recolzament al Dret a Decidir ho van fer amb una proposta seriosa, real i que abordi el problema des de la realitat en què ens movem? És a dir, amb una proposta que finalment permeti que es pugui plantejar la qüestió al poble de Catalunya? Els convido a fer l'exercici i responguin vostès la pregunta. I després, els convido també a respondre la pregunta de si el full de ruta que s'ha marcat el govern de CiU i ERC encaixa amb alguns dels escenaris que hem exposat abans. Jo ja els avanço que sospito que no.

martes, febrero 05, 2013

Núvol

Dimissions. Eleccions anticipades. Reforma i despolitització de la justícia. Decència i honestedat. Canvi del sistema electoral. Elecció directa d'alguns representants públics. Política 2.0. Democràcia deliberativa. Primàries obertes. Limitació de mandats. Acabar amb els privilegis dels que puguin gaudir els polítics. Persecució i condemna de la corrupció a tots els nivells. Que els corruptes retornin el que han robat. Transparència. Dació en pagament. Retorn dels diners als afectats per les preferents. Rescat de persones i no d'entitats financeres. Nou finançament dels partits polítics. Mitjans de comunicació públics sense manipulació. Rigor periodístic. Un Senat federal. Referèndums. Polítiques de creixement. Un sistema fiscal més just socialment. Canvi de model productiu. I+D+i. Aposta pel medi ambient i la sostenibilitat. Transport públic. Competitivitat. Defensa de la cultura: puntal econòmic i factor integrador. Cohesió. Sanitat pública, gratuïta i d'accés universal. Prioritat: l'educació. Oportunitats. Ensenyament d'idiomes. Combatre el fracàs escolar. Aprendre de la nostra història. A favor de la diferència, en contra de les desigualtats. Renta bàsica. Tolerància i respecte. Drets laborals. Responsabilitat social empresarial. Lluitar contra l'atur, sobretot el dels joves i els aturats de llarga durada. Flexibilitzar l'objectiu de dèficit. Eliminació dels privilegis de l'Esglèsia Catòlica. Abdicació. Reforma de la Constitució. Estat laic. República. Estats Units d'Europa.