miércoles, enero 29, 2014

Per què dono suport al Javi López?

El proper dia 8 de febrer, els socialistes catalans celebrarem unes eleccions primàries per triar el nostre cap de llista per les eleccions al Parlament Europeu. Segurament se n'ha parlat poc, d'aquesta qüestió, però serà la primera vegada que el PSC fa unes primàries a nivell nacional per fer la tria d'un candidat. No em sembla un fet menor, ja que les primàries són un element rellevant en si mateix per l'injecció democràtica que suposen i perquè són un element imprescindible en la configuració d'una nova cultura política que hauria d'instal·lar-se a tots els partits (almenys a tots els partits d'esquerres). Tenint en compte la situació agitada que viu el PSC, en la que ara no vull centrar-me, crec que precisament una de les millors coses que el PSC pot fer és fer primàries en totes les ocasions que se li presentin.

La meva opció en aquestes primàries és el company Javi López. Des de la més absoluta subjectivitat, a nivell estrictament personal, intentaré explicar el per què.

Conec al Javi des de fa alguns anys. Ens vam conèixer a través de la nostra militància paral·lela a la Joventut Socialista de Catalunya, a la que tots dos hi vam arribar a l'any 2003 impulsats per l'agitació social contra la Guerra d'Iraq. Els qui recordem la JSC d'aleshores som capaços de valorar l'evolució d'aquesta organització al llarg d'aquesta dècada. Era una organització acostumada a devorar lideratges i a una dinàmica interna que cremava, fins que el Javi en va esdevenir el seu Primer Secretari. És la única persona en 35 anys d'història, apart del recordat Xavier Soto, que ha estat capaç de repetir en aquesta responsabilitat. Per alguna cosa serà

És molt intel·ligent. Diria que la seva és una intel·ligència afilada i apassionada de la realitat. És un intel·lectual pràctic. A mesura que passen els anys, cada vegada valoro més a la gent que escriu, tant o més com la que llegeix. Escriure és fonamental en aquest moment, especialment per a qui vulgui fer quelcom en el món de la política. En un món complex (en una Europa complexa) l'escriptura esdevé l'art que millor permet explicar-se, posar ordre a les idees i donar forma als arguments que després transmutin en activisme polític. Vull polítics que siguin capaços de fer tot això. I el Javi ho fa sovint i ho fa bé (se'n pot fer una degustació aquí).

Parlaré només una mica de la situació actual del PSC (no és ni molt menys la meva intenció en aquestes línies), que en el fons, també és parlar de la situació general de la pròpia política. El projecte del PSC té dificultats: de comunicació, d'unitat, de representativitat, de tàctica, d'estratègia... una part d'aquests problemes han anat sorgint al llarg dels darrers anys. D'altres en canvi, s'han d'analitzar amb una perspectiva bastant més àmplia, com per exemple el de la manca de regeneració de l'electorat socialista o la desafecció vers la política. Aquest problema té vàries components, alguna de les quals té una explicació intergeneracional. Crec que algú com en Javi pot ajudar-nos (als socialistes i a la política en general) a abordar aquest problema des d'una perspectiva nova i renovadora. Dit amb altres paraules: per fer coses noves en la recerca de resultats diferents, tal com pregonava Einstein.

És apassionat, molt més del que sembla. A poques persones he vist fer política amb tanta passió des de fora de les institucions. Passió per la democràcia, per l'activisme, per la transformació de la societat i, també, passió per Europa, que és el tema que ens ocupa. No conec gaires companys del PSC que hagin viscut tan intensament com ell la qüestió europea al llarg dels darrers anys. L'he vist col·laborar amb multitud de les organitzacions polítiques juvenils socialistes, laboristes i socialdemòcrates que hi ha al continent. L'he vist seguir amb assiduïtat i contrastar de primera mà l'actualitat de tots els racons de la Unió Europea. L'he vist implicat a fons com pocs en els debats que es produïen al Young European Socialists (YES), a la IUSY i, per extensió, al PES. L'he vist teixir aliances amb companys d'arreu d'Europa. L'he vist manifestar-se a Alemanya contra les polítiques d'austeritat. I l'he vist nodrir-se, ideològicament, de les experiències, les propostes i les realitats europees. Aquest darrer element és justament un dels que li ha permès, durant molt de temps, anticipar-se a alguns debats de casa nostra i sobretot (deixin que ho digui) elevar el nivell de les nostres discussions.

Aquesta és una pinzellada sobre els meus motius per donar suport al Javi. En podria explicar molts altres per què sense desmerèixer opinions, com ja he dit, crec que és la millor opció en aquestes primàries europees. Unes primàries amb vistes a unes eleccions de les que cometríem un greu error si ens les agaféssim amb indiferència o rebaixant-ne la seva rellevància. No seré jo ara qui aquí exposi la importància que tenen, però sí que recordaré que "la indiferència és el pes mort de la història", com deia un Antonio Gramsci al que precisament el Javi ha citat molts cops davant meu i en algunes de les seves intervencions públiques. I el fet de que el Javi es presenti a aquestes primàries és justament una prova de que els socialistes no volem viure cofois en el record de la nostra història, sinó que tenim la voluntat de seguir escrivint-la amb orgull. L'orgull del què significa ser socialista.