jueves, abril 24, 2014

Unitat

El principal problema que té el PSC és d'unitat. Ho dic convençut d'aquest fet i ho vinc repetint des de fa molts mesos en molts espais interns del partit.

El PSC no té un problema de posicionament en l'àmbit nacional. La defensa d'un model federal i d'una consulta legal i pactada, a través d'un acord entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat (seguint la via escocesa) té espai polític, social i electoral. Per tant, els nostres problemes beuen d'altres fonts: la tàctica, l'estratègia, la comunicació i els lideratges, en sentit genèric. I totes aquestes qüestions es barregen amb el maremàgnum de la qüestió nacional i acaben incidint en l'abans esmentada qüestió de la unitat. 

El PSC ha de reafirmar la seva voluntat de mantenir la unitat socialista i donades les circumstàncies, de refer-la i ampliar-la, perquè cal acceptar que avui la unitat es troba malmesa: hi ha un nombre significatiu de socialistes fora del partit.

El PSC ha de mantenir obertes totes les vies de diàleg entre els seus diferents corrents d'opinió. El diàleg genera confiances. Les confiances faciliten els acords. Els acords construeixen la unitat que necessitem.

La situació social i econòmica que viu el país necessita d'una esquerra forta que no serà possible sense un PSC capaç de vertebrar la seva pròpia unitat. Per tant, la unitat dels socialistes és una irrenunciable necessitat política per poder disposar d'un instrument que ens permeti ajudar a millorar la vida dels ciutadans i a transformar la nostra injusta realitat.

Crec que el camí dels socialistes ha de passar per la unitat, per fer les coses junts. Això passa per debatre junts (amb les discrepàncies que calguin), per decidir junts i per, un cop presa la decisió, actuar junts. I dirigir totes les fases d'aquest procés amb respecte a la pluralitat i la diversitat.

I vaig acabant. Crec que hi ha molts detalls poc explicats i molt rellevants en el decurs de les crisis que afecten al PSC, la darrera, a Girona. Sabem massa poc, malgrat tot el que publiquen els mitjans i les declaracions que anem sentint dels uns i dels altres. Per tant, la demagògia que se'n pot arribar a fer de tot plegat és enorme i bàsicament, només ens perjudica. Però els detalls m'interessen molt menys que les solucions. Ens passem el dia criticant la manca de diàleg i la incapacitat d'arribar a acords entre Artur Mas i Mariano Rajoy, però vull deixar clar que un servidor està cansat de la manca de capacitat d'arribar a acords per garantir la unitat al PSC. 

Ens equivoquem si diem que al PSC sobra gent. Sobren egos i manca diàleg i lleialtat entre companys. Però no em vull creure que som incapaços de trobar la solució d'un problema (el de la unitat) que, en essència, bàsicament depèn de nosaltres mateixos. N'haurien de prendre nota els principals protagonistes (tots) dels fets i de la història que ens ha portat fins aquí. A vegades penso que han perdut la memòria.

martes, abril 15, 2014

En Bote

En David Bote és el candidat del PSC a l'alcaldia de Mataró. Doctor en física (costa trobar Doctors que es dediquin a fer política, especialment en l'àmbit local), amant de la filosofia i dedicat a la docència. Els meus primers contactes amb ell vénen de fa molts anys, quan tots dos estudiàvem el Batxillerat a l'Institut Miquel Biada. Anàvem a cursos diferents (és un any més gran que jo), però en David era un estudiant destacat (brillant) i se'l coneixia més enllà del seu grup classe. Malgrat que el nostre contacte a l'institut va ser molt fugaç, d'aquella època ja li recordo la seva admiració per la filosofia, la vocació científica i la determinació per voler fer bé qualsevol cosa.

Després va arribar la militància. Quan em vaig afiliar al PSC i la JSC, ell ja hi era. Ens hi vam apuntar amb mesos de diferència i aleshores sí, el vaig poder conèixer en profunditat. Amb els anys vaig poder contrastar l'idealisme que desprèn. He compartit moltes hores de conversa amb en David, que és una persona que sempre busca i troba espais pel diàleg sincer, practicant de l'escolta activa. Fins i tot durant l'època en que la recerca científica el van portar molt lluny de Mataró, quan residia a Salamanca o a Montreal, dialogàvem de tant en tant. De totes aquestes hores, n'he pogut extreure algunes conclusions: és un home molt interessat (i a la vegada preocupat) en les coses que succeeixen en el seu entorn, és profundament d'esquerres, és molt treballador i sobretot, és molt bona persona. Naturalment, també té punts febles, com tothom. Però en el seu cas, crec que els defectes d'en David justament són conseqüència de les seves virtuts. M'explico.

D'ell es diu que és poc conegut, que desconeix el funcionament de l'Administració (fins ara s'ha dedicat a la ciència, a la innovació i fer de docent) o que és massa "sensible, honest i idealista", tal com ell mateix apuntava en referència al que li diu la gent (ho explica a l'entrevista que li han fet a el Tot Mataró). Bàsicament, se li critica que és nou i que és bona persona, elements ambdós que justament posen de manifest el que jo deia: els seus defectes són conseqüència de les seves virtuts.

Del fet que sigui nou, poca cosa es pot dir. Qualsevol candidat s'ha de donar a conèixer i el cas d'en David no és cap excepció. Però també és cert que ser nou li ha de permetre establir nous lligams de confiança amb molts col·lectius de la ciutat. Els socialistes hem patit desgast i pèrdua de credibilitat, també a Mataró, a causa, entre altres motius, dels errors que es van poder cometre al llarg dels molts anys de governs d'esquerres (el balanç dels quals és àmpliament positiu, només cal passejar-se per la ciutat, encara que alguns ho vulguin amagar). Que ningú em malinterpreti, la renovació per si mateixa no és cap remei màgic contra la desconfiança, i en aquest sentit cal oferir molt més: coherència, capacitat, diàleg, coneixement... però sí que representa una oportunitat sincera per reconnectar i obrir-se a la ciutadania, sense etiquetes prèvies.

Pel que fa al fet de que sigui bona persona, tampoc puc dir gaire cosa. Avui en dia els polítics pateixen un descrèdit de proporcions gegantines i a les persones que es dediquen a fer política se'ls hi atribueixen tota mena de qualificatius negatius. Per desgràcia, la mala praxis d'alguns ha acabat esquitxant a molts i, en conseqüència, una gran part de ciutadans tenen la percepció de que el camp de joc polític no és un terreny propici per a trobar-hi gent bona, en tota la dimensió del terme. Davant d'això, tan sols puc dir que en David és pura honestedat i vocació al servei del col·lectiu. Però sobretot, és un home que destaca per la seva gran sensibilitat i en conseqüència, per la passió que posa en cada acció, cada iniciativa i cada projecte on s'implica.

En definitiva, en David ha triat un camí que a bon segur no serà fàcil i se li ha de reconèixer la valentia. Ja tindrà temps de polir els seus defectes i posar en valor les seves virtuts. Ja tindrà temps per aprendre bé els codis que regeixen el funcionament de la política local. I ja tindrà temps, si cal, per ampliar-los i millorar-los. Però davant d'un món polític local massa atrapat i fragmentat entre populismes, demagògies i tecnocràcies, crec que en David ho podrà fer bé, prioritzant aquells elements que estan a l'ADN dels socialistes i pot contribuïr a que els ciutadans ens sentim ben representats, posant la seva enorme capacitat personal al servei de Mataró. Val la pena coneixe'l. Li desitjo sort i a més, per suposat, li donaré un cop de mà.

Imatge: Tot Mataró