jueves, abril 30, 2015

Primera volta

Falta menys d'un mes per les eleccions municipals. Tot i que a molts pobles detecto un clima pre-electoral encara tranquil a nivell d'activisme polític, sí que se'm fa evident que la proximitat de la data electoral inunda d'un cert tacticisme les actuacions de la pràctica totalitat de partits i candidats, tant des dels governs com des de l'oposició.

Aquest any votarem, com a mínim 3 vegades. Alguns volen establir un cert marc mental que serveixi com a fil conductor entre totes les eleccions. Per uns, la relació entre Catalunya i Espanya ho ha d'impregnar tot. Per altres, la indignació i la desafecció política són un potent pretext per intentar mobilitzar als possibles votants en qualsevol convocatòria electoral. S'ha arribat a dir que aquestes eleccions municipals seran, de facto, la primera volta de les "plebiscitàries", que en teoria tindrem al setembre. Si em permeten, m'agradaria fer algunes apreciacions sobre aquesta qüestió.

Un plebiscit és, tirant de definició de diccionari, "una resolució adoptada per tot un poble a partir de la pluralitat de vots" o "una consulta que els poders públics sotmeten a votació popular directe per a que aprovi o rebutgi una proposta determinada". Partint d'això, s'entén que un plebiscit precisa de la possibilitat de que tota la ciutadania pugui exercir el seu dret a vot en igualtat de condicions, podent triar entre les mateixes opcions respecte a una qüestió clara i ben definida. Cal, per tant, poder pronunciar-se de forma afirmativa o negativa a una pregunta o proposta ben concreta. Dit d'una altra manera, es tracta de donar una resposta clara a una pregunta clara, vaja. Crec que és molt evident que aquestes condicions no es donen en unes eleccions municipals (i si em permeten avançar-me, tampoc es donaran en les futures eleccions al Parlament de Catalunya). 

Per explicitar encara millor aquest argument, pensin, per exemple, quina és la pregunta concreta a la que cadascú de vostès s'enfronta en aquestes eleccions municipals. Tenint en compte la diversa realitat municipal del conjunt de Catalunya, seria difícil trobar-ne una que servís de comú denominador a tots els pobles i ciutats del país. Podria ser, més o menys, "Quin model de municipi vols desenvolupar pels propers anys i qui creus que està millor capacitat per dur-lo a terme?". Com podem veure, és una pregunta que admet múltiples respostes que, de fet, més aviat conté moltíssimes altres preguntes al seu interior. És, de fet, una pregunta que permetria obrir un diàleg, un debat o una discussió infinita. Just tot el contrari que plantejar un plebiscit.

Malgrat això, alguns partidaris de l'independència encara s'aferren a l'idea de que en aquestes eleccions igualment es presenten partits i candidats favorables i adversos a l'independència, i que aquest pot ser un element més a l'hora de decidir el sentit del vot. És cert. Però per que aquest argument sigui sostenible en clau plebiscitària, qualsevol ciutadà hauria de poder triar lliurement entre candidatures que representin el "sí" o el "no" a aquesta qüestió. I aquest no és el cas al conjunt del territori. Agafo com a exemple el municipi de Rupit i Pruït, un preciós poble de la comarca d'Osona, on únicament concorreran dues candidatures a les municipals, una de Convergència i Unió i una altra d'Acord Municipal, marca electoral vinculada a Esquerra. Qui en aquell poble vulgui votar un partit no independentista, senzillament no tindrà opció. Si ens endinsem en la realitat territorial catalana, seríem capaços de trobar un bon grapat casos similars: Esterri d'Àneu (tan sols candidatures de CiU i ERC), Espot (una única candidatura de CiU), Gavet de la Conca (sols CiU i ERC), Baix Pallars (una única candidatura vinculada al PSC), Rialp (només CiU i ERC), Alàs i Cerc (una única candidatura de CiU)... i així podríem seguir posant exemples. Tot plegat, fent la suposició de que votar un determinat partit implica una posició clara d'aquell partit respecte l'independència, cosa que tampoc està clara en el cas de CiU, que és una coalició de dos partits que tenen fulls de ruta diferents en aquest tema.

Per tant, aquestes eleccions municipals no seran la primera volta de res. Tan sols seran l'única volta de la decisió sobre qui gestiona millor els Ajuntaments i fa front als reptes apassionants i alhora complicats que té el món local al nostre país. Crec que seria bó no perdre-ho de vista.