martes, diciembre 31, 2013

Tancar amb un somriure

Tanco un altre any, havent canviat de desena i passant dels 20 als 30. I en aquest final d'any m'adono que el canvi no és menor. 

Arribo fins aquí enamorat i nostàlgic com mai recordo. Ple d'amor però cobert de nostàlgia. D'amor, que em fa mirar als ulls del futur amb un somriure i m'omple de ganes de viure cada dia; i de nostàlgia que em fa ser conscient d'on vinc i de tot el que queda enrere. En aquest moment de la meva vida he descobert que no sé entendre un sentiment sense l'altre, perquè ambdos formen part de la mateixa persona, com les dues cares d'una mateixa moneda. Aquesta, per mi, deu ser la gran descoberta d'aquest any que s'acaba i que ni que sigui només per això, sempre caldrà conservar com un any valuòs en la meva butxaca.

Però com no pot ser d'una altra manera, aquests dotze meses han sigut molt més. Han estat la suma de petits moments, gestos i detalls compartits amb mil i una persones que fan que la vida tingui sentit. A tots ells i elles els hi desitjo el millor per l'any vinent, en companyia dels qui estimin i d'aquells qui els estimin (entre els que, humilment, m'hi vull comptar). 

Mentrestant, un servidor es queda sobretot amb la satisfacció de que els darrers segons d'aquest 2013 els passaré amb un somriure inesborrable justament allà on m'ha donat la gana perdre'm, íntimament, en companyia d'aquella amb qui justament vull compartir tots els segons que pugui del nou any.