El que crec que passarà amb la consulta

El Govern de la Generalitat, bastant submergit en la paràlisi institucional, ha fiat tota la sort del seu destí a la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Així es desprèn de les constants declaracions sobre aquest tema del President Mas i dels membres del Govern, pels que sembla que no existeixin altres prioritats, com per exemple, com abordar la pitjor crisi socio-econòmica que el nostre país hagi viscut en dècades.

Crec que l'estratègia del Govern sobre la consulta es basa en partir del supòsit de que no serà possible arribar un acord amb el govern de l'Estat per a poder convocar-la i dur-la a terme, únic camí que n'asseguraria la plena legalitat i donaria totes les garanties sobre el procés. Ja partim de la base que assolir aquest acord es preveu difícil, però no s'hauria de convertir aquest objectiu en un impossible, doncs tan conservador com l'espanyol és el govern britànic amb el que els escocesos han pactat la celebració del seu referèndum.

La via que més agrada al nostre Govern és la de que el Parlament aprovi una Llei Catalana de Consultes que permeti la convocatòria del referèndum sense l'autorització de l'Estat (tampoc s'hauria de perdre de vista que el Parlament encara no ha aprovat cap Llei en tot el que portem de legislatura: més paràlisi institucional). Però aquesta via per mi té un problema, i és el previsible recurs que el PP podria presentar davant del Tribunal Constitucional (ja ho vaig explicar aquí). Sense un canvi del marc legal general, molt probablement no hi haurà consulta a través d'aquest camí, que condueix directe cap a la col·lisió entre els governs de Catalunya i el de l'Estat, i conseqüentment, entre una part de les seves societats.

Tornem doncs a la situació que ja coneixem: sense acord entre governs per la convocatòria del referèndum, o per abordar una reforma de la Constitució que inclogui la capacitat d'exercir el dret a decidir, no hi haurà consulta. Si aquest és el rumb que ens planteja el Govern de CiU (i ERC), no s'arribarà a fer el referèndum i l'únic que s'aconseguirà es incrementar la desafecció entre els ciutadans de Catalunya i de la resta d'Espanya, amb els possibles rèdits electorals pels qui defensen l'independència de Catalunya (o la recentralització de l'Estat). M'agradaria pensar que tot plegat no és una maniobra política que busqui justament això. 

Però si els hi sóc sincer, cada vegada me'n refio menys de que no sigui així. Tant de bo m'equivoqui.

Cómo un haiku

 Sencilla, hermosa

y concreta

cómo un haiku,

ni nada te falta

ni me sobra;

envuelta en tu sonrisa

de cinco besos,

siete miradas

y cinco abrazos

que descansan

sobre el regazo

de tres deseos

que respiran,

te susurran y suspiran:

“rasgar tu abrigo

soñarme junto a ti

dormir contigo”.

Imagen de nuevotempletillo

La contradicció de CiU

1. Text extret de la resolució que el PSC va presentar al Parlament de Catalunya el passat 23 de gener, i que CiU va refusar:

"El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i podrà exercir el seu dret a decidir de forma acordada entre els governs català i espanyol, a través d'un referèndum, en el marc de la legalitat, al qual es plantegi una pregunta clara que s'hagi de respondre de forma inequívoca."

2. Text extret de la resolució que ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats i que CiU va votar a favor:

"El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a negociar con las fuerzas parlamentarias de Catalunya la celebración de un referendo que permita conocer la voluntad de la ciudadanía de Catalunya sobre su futuro político, utilizando los mecanismos legales previstos."

No està de moda dir-ho ni parlar-ne gaire, però la incoherència i les contradiccions en aquesta qüestió del partit que governa Catalunya són flagrants i únicament responen a un interés tacticista.

Via elperiodico.com

Fer possible el Dret a Decidir

El debat sobre el Dret a Decidir, la seva justificació i el full de ruta necessari per dur-lo a terme s'han instal·lat al centre de la política catalana. 

Es tracta d'un debat que segurament no compta amb el mateix grau d'interés per part de tots els actors polítics, socials i ciutadans del país, i fins i tot en algun cas s'ha volgut exposar l'argument de que no podem minusvalorar la crisi nacional que viu Catalunya front d'altres problemes "més greus", com l'economia o l'atur. Però la realitat, fent servir aquest mateix argument en sentit contrari, és que segurament el problema sobre el Dret a Decidir sí que està provocant una minusvaloració a nivell mediàtic de la resta de problemes socials i econòmics del país, dels que no s'està parlant suficientment. La meva postura, davant d'aquesta diversitat d'opinions, és que cal donar a tots els temes el grau de rellevància que els hi correspon, que ha de ser molta. Dit d'una altra manera: tot és important.

Però tornem al Dret a Decidir. No exposaré aquí els motius detallats pels que crec que aquest és important, més enllà de la crisi de legitimitat i credibilitat que està patint el sistema actual, de l'esgotament d'un determinat model d'encaix territorial i d'un sa exercici de radicalitat democràtica en quant a l'expressió del poble català. Exposat el problema, el que m'interessa és que ens fem la pregunta sobre com es materialitza, o com s'hi arriba fins a l'exercici d'aquest Dret a Decidir?

En aquests moments, les possibles respostes només són tres. Primer: que es celebri una consulta convocada per l'Estat (article 92 de la Constitució). Segon: que es celebri una consulta convocada per la Generalitat amb l'autorització de l'Estat (Llei 4/2010 de consultes populars per via de referèndum). Tercer: aprovar una nova llei catalana de consultes que permeti convocar-la sense l'autorització de l'Estat, però entenent que això amb el marc jurídic actual seria inconstitucional i per tant, aquesta llei es podria recórrer davant del Tribunal Constitucional.

Això, dit d'una altra manera, vol dir que qualsevol d'aquestes tres vies només podrien reeixir (que es celebri la consulta) si es produís una negociació i un acord amb l'Estat. És a dir, que la celebració de la consulta només tindrà èxit si és legal i acordada (i obligatòriament per mi, també vinculant). Aquesta negociació podria anar encarada cap a la convocatòria directa de la consulta o bé, per exemple, cap a una reforma constitucional que obrís la possibilitat de permetre una legislació catalana que doni peu a una convocatòria per part de la Generalitat. Personalment, aquesta segona opció em sembla més interessant, per les possibilitats que obre i perquè podria permetre una major autonomia catalana en quant als detalls de tot el procés.

Exposat tot això, encara que a alguns no els hi agradi, el camí a seguir està bastant marcat. I ara, si em permeten el toc polític, poden recordar quins dels partits que es van presentar a les darreres eleccions del 25 de novembre donant recolzament al Dret a Decidir ho van fer amb una proposta seriosa, real i que abordi el problema des de la realitat en què ens movem? És a dir, amb una proposta que finalment permeti que es pugui plantejar la qüestió al poble de Catalunya? Els convido a fer l'exercici i responguin vostès la pregunta. I després, els convido també a respondre la pregunta de si el full de ruta que s'ha marcat el govern de CiU i ERC encaixa amb alguns dels escenaris que hem exposat abans. Jo ja els avanço que sospito que no.

Núvol

Dimissions. Eleccions anticipades. Reforma i despolitització de la justícia. Decència i honestedat. Canvi del sistema electoral. Elecció directa d'alguns representants públics. Política 2.0. Democràcia deliberativa. Primàries obertes. Limitació de mandats. Acabar amb els privilegis dels que puguin gaudir els polítics. Persecució i condemna de la corrupció a tots els nivells. Que els corruptes retornin el que han robat. Transparència. Dació en pagament. Retorn dels diners als afectats per les preferents. Rescat de persones i no d'entitats financeres. Nou finançament dels partits polítics. Mitjans de comunicació públics sense manipulació. Rigor periodístic. Un Senat federal. Referèndums. Polítiques de creixement. Un sistema fiscal més just socialment. Canvi de model productiu. I+D+i. Aposta pel medi ambient i la sostenibilitat. Transport públic. Competitivitat. Defensa de la cultura: puntal econòmic i factor integrador. Cohesió. Sanitat pública, gratuïta i d'accés universal. Prioritat: l'educació. Oportunitats. Ensenyament d'idiomes. Combatre el fracàs escolar. Aprendre de la nostra història. A favor de la diferència, en contra de les desigualtats. Renta bàsica. Tolerància i respecte. Drets laborals. Responsabilitat social empresarial. Lluitar contra l'atur, sobretot el dels joves i els aturats de llarga durada. Flexibilitzar l'objectiu de dèficit. Eliminació dels privilegis de l'Esglèsia Catòlica. Abdicació. Reforma de la Constitució. Estat laic. República. Estats Units d'Europa.

Els socialistes reiterem el nostre suport a la vinguda de "El Corte Inglés" a Mataró

La gravetat de la situació econòmica actual a la nostra ciutat i al país fa evident que l’aposta per la vinguda de “El Corte Inglés” a Mataró, amb una inversió milionària, i la generació de mil llocs de treball, es fa més necessària que mai. 

Els socialistes estem convençuts de que varem actuar correctament, totes les decisions preses estaven d’acord amb els informes tècnics, econòmics i jurídics i d’acord també amb la Generalitat de Catalunya i de manera exigent amb el promotor. Sempre hem treballat per l’interès públic de Mataró. 

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el recurs contenciós administratiu contra el Pla de Millora Urbana de Can Fàbregas ha paralitzat, esperem que temporalment, el procés endegat fa més de 10 anys per l’Ajuntament per portar a Mataró “El Corte Inglés”, que ha hagut de replantejar les seves intencions, ja acordades, per la seva vinguda a la nostra ciutat. 

Aquesta sentència és conseqüència de les diferents querelles i contenciosos judicials i d’accions de protesta en contra de la tramitació urbanística que l’Ajuntament va fer per preservar la nau de Can Fàbregas i en definitiva per portar “El Corte Inglés” a Mataró. 

Després d’aquesta sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els socialistes de Mataró ens hem tornat a posar a disposició per sumar la nostra voluntat d’entesa amb els altres grups municipals per resoldre el més aviat possible i amb el màxim de consens, la tramitació urbanística necessària per la definitiva arribada de “El Corte Inglés”. 

Que ningú busqui en els socialistes una actitud obstruccionista ni de passar comptes. Per nosaltres l’únic objectiu ha estat generar ocupació i riquesa a la nostra ciutat. 

Celebrem que les converses iniciades signifiquin un abandonament dels posicionaments que ens han portat a la situació de bloqueig i incertesa actual i que puguin permetre assolir un acord en benefici de Mataró. Celebrem també que l’Alcalde aposti decididament per la vinguda de “El Corte Inglés” a la ciutat havent canviat la seva oposició inicial. Estem convençuts que la ciutat entendrà aquests canvis de posicionaments que han de permetre desbloquejar la situació. 

Esperem que el govern municipal expliqui els nous usos que s’anuncien per la Nau de Can Fàbregas i com es resolen urbanísticament els entorns del carrer Biada. 

Demanem transparència i claredat en les negociacions i que els tràmits polítics i urbanístics siguin fruit d’un ampli consens i confiança mútua entre totes les parts. 

Els socialistes reclamem l’interès social que la vinguda de “El Corte Inglés” representa per Mataró i fem una crida a tothom, a tots els grups polítics de la ciutat, a les forces socials i econòmiques, per treballar plegats per aconseguir un ampli acord. Aquesta és una oportunitat que no podem deixar passar.

Vivo

Vivo, así me siento.

Vivo, agazapado
entre los arbustos
de este universo
extraño y secreto;
desnudo bajo la luz
de las farolas frías
que decoran el silencio
de mis noches.

Vivo, ebrio
entre abstemios,
ciego y bohemio
sin malditas rutinas;
amante oscuro,
digno reincidente
de las esquinas
de tu corazón.

Hay tantos motivos
por los que me siento vivo;
tanta soledad, tanta gente,
tanto bendito deseo
y ecosistemas diferentes,
que en alguno de ellos
tu vida y la mía
encajan en algún momento.

Vivo, contigo, así me siento.