viernes, mayo 24, 2013

El que crec que passarà amb la consulta

El Govern de la Generalitat, bastant submergit en la paràlisi institucional, ha fiat tota la sort del seu destí a la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Així es desprèn de les constants declaracions sobre aquest tema del President Mas i dels membres del Govern, pels que sembla que no existeixin altres prioritats, com per exemple, com abordar la pitjor crisi socio-econòmica que el nostre país hagi viscut en dècades.

Crec que l'estratègia del Govern sobre la consulta es basa en partir del supòsit de que no serà possible arribar un acord amb el govern de l'Estat per a poder convocar-la i dur-la a terme, únic camí que n'asseguraria la plena legalitat i donaria totes les garanties sobre el procés. Ja partim de la base que assolir aquest acord es preveu difícil, però no s'hauria de convertir aquest objectiu en un impossible, doncs tan conservador com l'espanyol és el govern britànic amb el que els escocesos han pactat la celebració del seu referèndum.

La via que més agrada al nostre Govern és la de que el Parlament aprovi una Llei Catalana de Consultes que permeti la convocatòria del referèndum sense l'autorització de l'Estat (tampoc s'hauria de perdre de vista que el Parlament encara no ha aprovat cap Llei en tot el que portem de legislatura: més paràlisi institucional). Però aquesta via per mi té un problema, i és el previsible recurs que el PP podria presentar davant del Tribunal Constitucional (ja ho vaig explicar aquí). Sense un canvi del marc legal general, molt probablement no hi haurà consulta a través d'aquest camí, que condueix directe cap a la col·lisió entre els governs de Catalunya i el de l'Estat, i conseqüentment, entre una part de les seves societats.

Tornem doncs a la situació que ja coneixem: sense acord entre governs per la convocatòria del referèndum, o per abordar una reforma de la Constitució que inclogui la capacitat d'exercir el dret a decidir, no hi haurà consulta. Si aquest és el rumb que ens planteja el Govern de CiU (i ERC), no s'arribarà a fer el referèndum i l'únic que s'aconseguirà es incrementar la desafecció entre els ciutadans de Catalunya i de la resta d'Espanya, amb els possibles rèdits electorals pels qui defensen l'independència de Catalunya (o la recentralització de l'Estat). M'agradaria pensar que tot plegat no és una maniobra política que busqui justament això. 

Però si els hi sóc sincer, cada vegada me'n refio menys de que no sigui així. Tant de bo m'equivoqui.