miércoles, julio 19, 2006

Història


Ahir va ser un dia d'història, que no històric, suposo. I dic això d'una banda perque tal dia com ahir fa 120 anys es va constituïr l'agrupació socialista a Mataró i vaig estar a una xerrada sobre el tema (encara que més una xerrada ha estat una classe d'història en tota regla), sobre els orígens del socialisme a Mataró i de la seva evolució fins als nostres dies, a càrrec de l'historiador Ramon Salicrú i del senador Isidre Molas.
És bo repassar les trajectòries, mirar els inicis i no perdre de vista alguns detalls, sobretot els més relacionats amb el trasfons del perquè una sèrie de persones, fa 120 anys, van decidir agrupar-se al voltant d'una opció política amb una sèrie d'objectius socials concrets. I sobretot, una opció política que treballa al voltant d'una idea de millora i de justícia social per al conjunt de la societat. És a dir, treballar per aconseguir millores que ens afecten a tots i no només als socialistes.
Alguna cosa semblant succeeix amb l'altra raó que fa que ahir sigués un dia d'història és que va ser 18 de Juliol i es complien 70 anys del dia en qué Espanya es despertaba enmig del malson de la guerra civil.
Han passat molts anys, però tot i així encara s'ha de fer molta pedagogia per la recuperació de la memòria històrica, com ho demostra el fet de que s'estigui preparant una llei sobre aquest tema. I no ens em de deixar enganyar per aquelles veus que rebutjen sentir a parlar de memòria històrica i que diuen que això condueix a reobrir velles ferides. Res més lluny de la realitat. Penso que les accions encaminades a donar a conèixer el passat i a comdenar-lo si així ha de ser, no obren cap ferida, sino que més aviat ajuden a tancar aquelles que encara no han cicatritzat bé. Treballar dignament per aquesta causa ens ajuda a mirar al futur, a no encallar-nos en els errors del passat.
I tot plegat, crec que és quelcom molt necessari en aquestes Catalunya i Espanya en que vivim, ja que en la nostra societat ens hem de preguntar a on volem anar, però sempre tenint ben present no tant d'on venim, però sí quin ha estat el camí que ens ha portat allà on som.