Cansament i Tristesa

Seré un mica críptic. Ja parlaré clar on toqui fer-ho.
Porto dies amb el blog en silenci a causa de l'acumulació de feina, però el panorama d'aquesta setmana, a causa del cansament i la tristesa davant certes qüestions, convida a parlar i a no palar. Desgana per culpa de tot plegat, també diria jo.
Cansament i tristesa per l'actitud de certs dirigents, que saben que la seva campanya s'ha de construïr a base d'enfrontaments, tensions, crispació i imatges que no representen a la realitat d'aquest país.
Cansament i tristesa per l'actitud de certes persones, que semblen no comprendre que certes accions i certs gestos (condemnables i injustificables, clar que sí) no ajuden a defensar les seves idees, al contrari, més aviat ajuden a aquells que busquen un clima de confrontació permanent. Jo em manifestaria en contra de certes manifestacions que es retroalimenten entre sí. I la llista d'aquestes manifestacions podria ser llarga.
Cansament i tristesa per l'actitud de certs mitjans de comunicació, que han venut paraules que no reflexaven objectivament i amb mesura la realitat del que havia passat. I això només beneficia als mateixos de sempre.
Cansament i tristesa per l'actitud d'un, amb el que molts i moltes podem coincidir en moltes coses, però del que cal reconèixer dos errors importants (i em guardo els dos errors per a un mateix). Sempre he pensat que a la política hi han un parell d'aspectes molt importants, que són el fons i les formes. Aquesta setmana, sovint massa gent s'ha oblidat d'alguns d'aquests dos aspectes. Vagi per endavant que ho deu estar passant malament i que en aquest sentit es mereix respecte i un mínim de comprensió.
Cansament i tristesa per aquest cop de puny, que també es condemnable, encara que alguns no el vulguin condemnar. Certes coses ens les hauríem de mirar amb atenció. A mi l'únic puny que m'interessa és aquest.
4 Comments:
Javi, ànims!
Pensa que malgrat tot vla la pena continuar lluitant pels ideals de justícia i llibertat. És veritat que certes coses poden costar de païr però només amb intel·ligència podrem vèncer la provocació.
ànims Javi.
amb el temps que faci falta per descansar, però ànims.
Aqui seguim.
Ànims, espero que sigui sols un instant.
Un petonet.
Hola!
He tomada prestada la foto de esta entrada. Me parece bastante interesante lo que has escrito. En mayor o menor medida, muchos tenemos la misma sensación.
Ánimo y me encanta saber que te gusta la literatura. Soy Filóloga Hispánica.
Un saludo,
http://mdr-rgpc.blogspot.com/
Publicar un comentario
<< Home