Els "nostres"

Sovint en política per part dels partits o dels polítics s'acostuma a apel·lar o es fa referència als "nostres" ciutadans. Els "nostres", fent referència a aquells ciutadans més afins o amb els que directament existeix un alt grau de confiança, o bé fins i tot parlant dels propis militants o simpatitzants del partit. En definitiva, moltes vegades es fa servir l'expresió els "nostres" per anomenar a aquells que en uns comicis ens donen el seu vot. Soc dels que penso que aquesta manera d'enfocar aquesta expresió és un error, i que no existeixen els "nostres" sinò es per fer referència a les persones a les quals volem dirigir-nos com a partit i per les quals dissenyem el nostre projecte i orientem les nostres polítiques.

De forma exemplificadora, el mal resultat obtingut pel PSC en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya crec que té una principal justificació en el fet de que molts dels "nostres" ens han abandonat. Molts ciutadans i ciutadanes que fins fa alguns anys confiaven en el PSC com la millor opció per dipositar la seva confiança, que compartien el nostre projecte (i contribuien a enfortir-lo) ens han donat l'esquena. Els motius són complexos i segurament gens fàcil d'analitzar, però el missatge que la ciutadania ens ha enviat en aquests comicis ha estat clar: estaven farts de nosaltres. Potser també podem tenim la sort de que el missatge alhora sigui també una advertència per a que ens posem les piles, reflexionem i analitzem sosegadament el que ens ha passat i tot plegat ens pugui servir per fer autocrítica i per obrir nous horitzons tant a dins com a fora del propi PSC. Si no ho fem així, segurament la ciutadania no ens ho perdoni i podem tornar a tenir patacades electorals en un futur pròxim.

Atenent al sentit que he explicat de l'expresió els "nostres", caldria que dins de la reflexió del PSC, en algun moment tinguéssim clar qui són els "nostres" avui en dia, on estan situats i quines problemàtiques i quins reptes els afecten. Penso que la crisi no serveix com a única excusa de tot el què ha succeït i que part de la gent que hem anat perdent pel camí d'aquests darrers anys també l'hem perduda per culpa d'errors que hem comés nosaltres i que queden sota la nostra responsabilitat.

Per tant, coloquem en una coctel·lera i en la seva justa mesura tots els factors que es vulguin per trobar els motius d'aquest fracàs: l'alta taxa d'atur i el tancament d'empreses per culpa de la crisi econòmica, la reacció a la sentència de l'Estatut, la falta de cultura de govern dels socis, l'actitud hostil dels mitjans de comunicació (també dels mitjans públics), tot el soroll que ha embolcallat i tapat l'acció del govern en molts temes... fique-m'ho tot en aquesta coctel·lera i agite-m'ho amb força. Però no deixem de banda altres qüestions: la mala percepció general de la política (que cada cop més es percep com un problema i que no estem aconseguint redreçar), el debat polític girant gairebé sempre al voltant de l'eix nacional i pràcticament mai al voltant de l'eix esquerra-dreta, el creixement dels sentiments xenòfobs (el racista Anglada ha obtingut 75.000 vots en aquestes eleccions)...

Aquesta reflexió ens hauria de permetre buscar i en alguns casos retrobar als "nostres". I tot plegat, amb l'horitzó que no hem de perdre de vista de les eleccions municipals del maig vinent, que en aquest moment han de ser la principal prioritat del partit i en la que tothom ha de sumar esforços per obtenir la confiança dels catalans i catalanes.

Temps hi haurà per anar afegint matissos al debat obert en el sí del socialisme català i per trobar als "nostres". Jo, per la part que em toca, ja porto dies donant voltes a qui són els "nostres" i em sembla que ho tinc clar, però... i vosaltres, on diríeu que està el cor del PSC? qui creieu que són els "nostres"?

Imatge de http://4.bp.blogspot.com/