Autocrítica, sinceritat, humilitat i renovació

Els resultats de les eleccions del passat diumenge ens aboquen a una reflexió profunda sobre el què ha passat i sobre el què passarà. Aquestes línies volen servir, de forma humil i en primera persona, per aportar elements a aquesta reflexió, que segur que s'allargarà en el temps (fins i tot, més enllà del Congrés del PSC) i en el que també serà necessària i fonamental l'aportació de gent aliena al propi partit.

Els socialistes hem perdut les eleccions a Espanya, a Catalunya i a Mataró i d'aquesta manera hem tancat un cicle electoral especialment nefast per a nosaltres, en que hem patit una greu falta de credibilitat, de capacitat de diàleg amb els ciutadans, de definició del nostre rumb i per suposat, també de gestió de la greu crisi econòmica.

Des de les eleccions autonòmiques, ara fa un any, no hem estat capaços de resituar-nos i refer un projecte que els ciutadans veiessin de forma atractiva i que, sense oblidar el passat, sobretot fos capaç de connectar-nos amb el futur. Un futur que ara mateix se'ns està escapant i en el que hem de tornar a tenir un paper clau. Però perqué això sigui possible cal fer una profunda renovació: d'idees, de formes de fer, de discurs i de noms. Cal fer un exercici de sinceritat brutal entre nosaltres i amb la ciutadania, per poder demostrar que realment hem entès el missatge i recuperar la nostra credibilitat, que ara mateix està molt devaluada. En definitiva, el món està canviant a gran velocitat i nosaltres hem de canviar també.

Crec que aquest exercici és i ha de ser possible, a tots els nivells. I a més de possible, és necessari, ja que enfront nostre tenim a una dreta que no vacilarà en fer-nos donar passos enrera i agreujar la situació que estem patint els més vulnerables. Ho estem veient a Catalunya (retallades), ho hem començat a veure a Mataró (pujada d'un 32 % de l'IBI sense cap mesura compensatòria als que tenen més dificultats) i aviat ho veurem a Espanya. Ho penso perquè hi ha molta gent d'esquerres, humil o treballadora que si ens veuen al seu costat, els escoltem, els tractem amb respecte i fem nostres els seus problemes, ens ajudaran. Penso també en les generacions joves i de mitjana edat que no creuen en la forma clàssica de funcionar dels partits, que ens demanen més transparència i noves fòrmules de fer arribar la seva veu, que volen ser preguntats més vegades i no només un cop cada quatre anys. Penso en la gent que vol que defensem un model d'Estat federal de forma més clara, a Catalunya i també a la resta d'Espanya, sense entrar en contradiccions que, de nou, ens restin credibilitat. Penso en els que sortiran al carrer en els propers anys a defensar el que consideren que és just i a cridar contra el que és injust.

I, en definitiva, penso en tots els socialistes i en tota la gent senzilla o progressista que en els darrers anys s'ha anat quedant sense arguments en les seves converses de bar o en les tertúlies de cafè. Treballarem perque tornin a tenir arguments i respostes. Comencem per aquí, amb autocrítica, sinceritat, humilitat i renovació. I si algú dels qui llegeixin aquestes línies té ganes de donar un cop de mà o aportar un punt de vista, serà benvingut. Només els hi demano que ho facin amb responsabilitat, respecte i sense presuposar gaires coses. Jo, per la meva part, em comprometo a fer el mateix.

Imatge de http://4.bp.blogspot.com