miércoles, octubre 26, 2011

Bifurcació


Fa un mes i mig llarg que no actualitzo el blog. He estat de vacances, intentant sense gaire èxit desconnectar, i a més els mitjans que tinc al meu abast per poder escriure tranquilament en aquest espai (bàsicament el temps), s'han anat reduïnt sensiblement.

En tot aquest temps no m'he aturat gaire, i el llistat de coses per fer i de temes per atendre creix i creix...
Però malgrat tot, quan fa tants dies que no escric al blog, m'acaben venint ganes de tornar a aquest espai, de tornar a mirar a través d'aquesta finestra que no voldria que acabi semblant que queda tancada per falta d'ús.

El moment actual, i no parlo a nivell personal, és enormement trascendental. Com tots, podrien pensar vostés. I segurament tindrien raó. En menys d'un mes tornarem a votar per decidir, exercint el nostre dret democràtic, quin futur volem construïr. Entre les pinzellades que dibuixaran aquest futur, haurem de veure per quin model apostem per intentar sortir de la crisi o quin sentit volem donar als principals serveis públics que configuren el nostre sistema de benestar. Podrem triar si volem estalviar o retallar, si continuem creient en la metàfora de l'ascensor social o no, si acceptem resignar-nos o si creiem que malgrat les dificultats, encara hi ha moltes coses que entre tots podem fer millor.

Els temps canvien, i també canvien les armes que els poderosos tenen per doblegar la voluntat dels treballadors i de la gent més humil. Abans era la por i la ignorància. Ara, potser són els mercats i el món financer. Davant de nous reptes, ens hem d'esforçar per trobar noves solucions, no els hi sembla? Crec que, en bona part, aquestes eleccions aniran de tot això. De lluitar contra la por i de no resignar-se, malgrat les dificultats del moment i de l'època que ens ha tocat viure. D'aixecar el cap i tenir la valentia suficient per ser capaços de cercar el nostre futur entre tots, amb el desig i l'esperança de que aquest sigui millor.

I, en definitiva, crec que el camí que ens tocarà seguir només té dues bifurcacions, la de l'esforç o la de la resignació, la de les reformes o la de l'estancament, la de la indignació o la del conformisme... la de l'esquerra o la de la dreta. Malgrat el què hagi passat a cada moment i a cada època, jo sempre he tingut el ferm convenciment de que els que voldríem que el camí vagi a l'esquerra som majoritaris. Ens atrevirem a demostrar-ho aquesta vegada?