Unitat
El principal problema que té el PSC és d'unitat. Ho dic convençut d'aquest fet i ho vinc repetint des de fa molts mesos en molts espais interns del partit.
El PSC no té un problema de posicionament en l'àmbit nacional. La defensa d'un model federal i d'una consulta legal i pactada, a través d'un acord entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat (seguint la via escocesa) té espai polític, social i electoral. Per tant, els nostres problemes beuen d'altres fonts: la tàctica, l'estratègia, la comunicació i els lideratges, en sentit genèric. I totes aquestes qüestions es barregen amb el maremàgnum de la qüestió nacional i acaben incidint en l'abans esmentada qüestió de la unitat.
El PSC ha de reafirmar la seva voluntat de mantenir la unitat socialista i donades les circumstàncies, de refer-la i ampliar-la, perquè cal acceptar que avui la unitat es troba malmesa: hi ha un nombre significatiu de socialistes fora del partit.
El PSC ha de mantenir obertes totes les vies de diàleg entre els seus diferents corrents d'opinió. El diàleg genera confiances. Les confiances faciliten els acords. Els acords construeixen la unitat que necessitem.
La situació social i econòmica que viu el país necessita d'una esquerra forta que no serà possible sense un PSC capaç de vertebrar la seva pròpia unitat. Per tant, la unitat dels socialistes és una irrenunciable necessitat política per poder disposar d'un instrument que ens permeti ajudar a millorar la vida dels ciutadans i a transformar la nostra injusta realitat.
Crec que el camí dels socialistes ha de passar per la unitat, per fer les coses junts. Això passa per debatre junts (amb les discrepàncies que calguin), per decidir junts i per, un cop presa la decisió, actuar junts. I dirigir totes les fases d'aquest procés amb respecte a la pluralitat i la diversitat.
I vaig acabant. Crec que hi ha molts detalls poc explicats i molt rellevants en el decurs de les crisis que afecten al PSC, la darrera, a Girona. Sabem massa poc, malgrat tot el que publiquen els mitjans i les declaracions que anem sentint dels uns i dels altres. Per tant, la demagògia que se'n pot arribar a fer de tot plegat és enorme i bàsicament, només ens perjudica. Però els detalls m'interessen molt menys que les solucions. Ens passem el dia criticant la manca de diàleg i la incapacitat d'arribar a acords entre Artur Mas i Mariano Rajoy, però vull deixar clar que un servidor està cansat de la manca de capacitat d'arribar a acords per garantir la unitat al PSC.
Ens equivoquem si diem que al PSC sobra gent. Sobren egos i manca diàleg i lleialtat entre companys. Però no em vull creure que som incapaços de trobar la solució d'un problema (el de la unitat) que, en essència, bàsicament depèn de nosaltres mateixos. N'haurien de prendre nota els principals protagonistes (tots) dels fets i de la història que ens ha portat fins aquí. A vegades penso que han perdut la memòria.
El PSC no té un problema de posicionament en l'àmbit nacional. La defensa d'un model federal i d'una consulta legal i pactada, a través d'un acord entre el Govern de la Generalitat i el de l'Estat (seguint la via escocesa) té espai polític, social i electoral. Per tant, els nostres problemes beuen d'altres fonts: la tàctica, l'estratègia, la comunicació i els lideratges, en sentit genèric. I totes aquestes qüestions es barregen amb el maremàgnum de la qüestió nacional i acaben incidint en l'abans esmentada qüestió de la unitat.
El PSC ha de reafirmar la seva voluntat de mantenir la unitat socialista i donades les circumstàncies, de refer-la i ampliar-la, perquè cal acceptar que avui la unitat es troba malmesa: hi ha un nombre significatiu de socialistes fora del partit.
El PSC ha de mantenir obertes totes les vies de diàleg entre els seus diferents corrents d'opinió. El diàleg genera confiances. Les confiances faciliten els acords. Els acords construeixen la unitat que necessitem.
La situació social i econòmica que viu el país necessita d'una esquerra forta que no serà possible sense un PSC capaç de vertebrar la seva pròpia unitat. Per tant, la unitat dels socialistes és una irrenunciable necessitat política per poder disposar d'un instrument que ens permeti ajudar a millorar la vida dels ciutadans i a transformar la nostra injusta realitat.
Crec que el camí dels socialistes ha de passar per la unitat, per fer les coses junts. Això passa per debatre junts (amb les discrepàncies que calguin), per decidir junts i per, un cop presa la decisió, actuar junts. I dirigir totes les fases d'aquest procés amb respecte a la pluralitat i la diversitat.
I vaig acabant. Crec que hi ha molts detalls poc explicats i molt rellevants en el decurs de les crisis que afecten al PSC, la darrera, a Girona. Sabem massa poc, malgrat tot el que publiquen els mitjans i les declaracions que anem sentint dels uns i dels altres. Per tant, la demagògia que se'n pot arribar a fer de tot plegat és enorme i bàsicament, només ens perjudica. Però els detalls m'interessen molt menys que les solucions. Ens passem el dia criticant la manca de diàleg i la incapacitat d'arribar a acords entre Artur Mas i Mariano Rajoy, però vull deixar clar que un servidor està cansat de la manca de capacitat d'arribar a acords per garantir la unitat al PSC.
Ens equivoquem si diem que al PSC sobra gent. Sobren egos i manca diàleg i lleialtat entre companys. Però no em vull creure que som incapaços de trobar la solució d'un problema (el de la unitat) que, en essència, bàsicament depèn de nosaltres mateixos. N'haurien de prendre nota els principals protagonistes (tots) dels fets i de la història que ens ha portat fins aquí. A vegades penso que han perdut la memòria.
posted by Javi at 15:15
2 Comments:
Tienes bastante razón Javier. Pero para que haya unidad hace falta un nexo que cohesione a todos los socialistas. Y eso no existe.
No existe un claro nexo de cambio de ciclo. No existe una propuesta clara y presentada ante el parlamento sobre el debate nacional, que acerque un poco las aspiraciones del pueblo a la realidad(tanto hablar del estado federal y no sabemos plantear una propuesta? A veces, cuando las cosas van mal, aunque estés a la oposición debes actuar como líder! Si esperamos a gobernar nosotros puede que se nos pase el tren...). Y la propuesta económica y social se nos cae al suelo cuando vemos los tan vitoreados por el PSC socialistas franceses, que recortan y recortan. También destrozada por los precedentes, cuya gestión ha llevado al país, conjuntamente con otros factores, al grado de insostenibilidad de las cuentas públicas y a una risa de aportación por parte de las fortunas.
Creo que la línia del PSC y su posicionamiento tiene espacio y es más, que debe existir y gozar de suficiente representatividad. Pero para eso aún queda mucho trabajo por plantear.
Exacte, Javi, estic d'acord que no sobre ningú. Així crec que es fan les coses, dialogant i deixant les quotes de poder a banda. Soc dels que creu que la gent ha de dir la seva, anar a votar i parlar a les urnes. Estic segur que som més els que creiem que tots junts som més forts, però cal que ho diguem tots. Jo soc de la opinió que algú te por de perdre a les urnes i per això es posen pals a les rodes. Segueixo pensant que som majoria a formar part d'un estat espanyol federat, però cada dia neix un independentista més només pel sol fet de no deixar fer la consulta. Així que ha seguir treballant pel dret a decidir!!!
Publicar un comentario
<< Home