El Dia dels Coglioni

Amb un ull posat en les eleccions italianes, afrontem la tranquila tarda d'un diumenge més aviat trist, encara que gaudim d'un sol magnífic sota un cel de primavera.

Serà avui el dia en que els italians prendran la decissió de fer fora un dels polítics més sinistres i repugnants del panorama europeu i, per tant, mundial? Espero que sí, perque el fet de que personatges com Berlusconi es dediquin a la política, ajuda molt poc a la resta de gent que hi inverteix temps i ganes per millorar la seva societat i per trobar solucions als reptes i problemes que afecten a la ciutadania.

Silvio Berlusconi, l'home més ric d'Itàlia, ha protagonitzat (i gairebé monopolitzat) una de les campanyes electorals més lletges que he vist en la meva vida. I això que la visió que tinc de tot plegat és una visió llunyana, des de la perspectiva que dona el fet de mirar-ho desde la distància, però penso que les contínues mostres de falta d'educació i respecte del primer ministre italià mereixen un sever càstig per part dels italians i italianes.

La seva ja famosa i célebre expressió insultant a tot l'electorat del centre-esquerra, anomenant-los "coglioni", o les seves peripècies davant les càmeres de televisió, demostren una preocupant falta d'educació en una persona que ha estat al capdavant de una de les principals economies del món. Això sí, a "il Cavaliere" cal reconèixer-li el fet de que el seu ha sigut el primer govern italià que ha esgotat els cinc anys de legislatura desde la fi de la segona guerra mundial. Massa temps per a qualsevol, també per a ell.

Confio en un gir cap a la esquerra de la mà de Romano Prodi. Si ho aconsegueix no tindrà les coses fàcils, li tocarà barallar-se amb el tercer deute públic més gran del món. Ja veurem, fins demà no es coneixeran els primers resultats.

Imatge de http://es.news.yahoo.com