A prop de casa meva

A uns minuts de la porta de casa, el passat cap de setmana, Josep Lluís Carod-Rovira era escollit pel Consell Nacional d'Esquerra Republicana com a candidat a la presidència de la Generalitat amb un suport del 84 %. Esquerra repetirà candidat amb l'objectiu de tornar a formar part del govern que s'hagi de formar després de les eleccions. Però crec que aquesta vegada, les circumstàncies i el context en el que ens movem donarà a ERC un recolzament inferior al que van obtenir fa 3 anys.

D'entrada, el fet de que el Partit Popular no governi a Espanya, els fa sortir amb desavantatge, ja que una part dels vots que Esquerra va rebre en les últimes eleccions al Parlament provenien de sectors foragitats per l'aznarisme més moderat, cosa que va situar la comtesa electoral en l'eix Catalunya-Espanya, tal com més agrada als partits nacionalistes (tant ERC com el PP ho són). És un error plantejar la campanya electoral en clau d'enfrontament territorial, doncs l'importància real ha de recaure sobre el model de país i de línies de treball que es desitjen seguir. En aquest sentit, penso que el debat s'ha de centrar (i es centrarà) principalment en els terrenys socials i en les apostes de progrés real (o de no progrés) que plantejen les forces polítiques. Aquest no ha sigut tradicionalment el millor escenari per a ERC.

Per altra part, no cal oblidar els importants errors comesos en el procés estatutari i que van portar a ERC a alinear-se amb el PP durant la campanya del referèndum i que a més van propiciar la seva sortida del govern, cosa que en conseqüència ha provocat l'avançament de les citades eleccions, tal com desitjaven i volien CIU i PP, vaja les forces de dretes. És a dir, que sense voler-ho, ERC es va acabar convertint en el millor instrument dels partits conservadors per a la consecució dels seus objectius principals, bàsicament per carregar-se el tripartit.

D'aquí neix el raonament de que ERC és un partit poc madur, que ha pecat d'inexperiència política i de govern. Personalment, espero que hagin aprés dels seus errors i del fet de que, quan s'està en un govern, s'ha de donar tanta importància a la opinió dels teus votants com a la dels teus militants.

Crec que la bi-candidatura Carod-Puigcercós s'ha format tenint en compte aquests aspectes (i segurament d'altres en clau interna de partit que no comentaré) i segurament això propiciarà que ens trobem amb una ERC lleugerament diferent a la d'anys anteriors, on pesin menys els Carreteros i hi surti guanyant el seny que al llarg dels últims anys de vegades s'ha trobat a faltar. Veurem.

Imatge de http://www.elpais.es/