Santes

Parlar amb els amics de res en particular, somriure, ser un altre durant una nit o alguna cosa més, deixar-te portar pels voltants, buidar la bota de vi, tastar les galetes i anar per una birra, saltar i saltar, comptar fins a quinze, tenir curiositat i esperar, viure la crida i veure-la també (encara que enguany hi ha la possibilitat de ser només escoltada), saludar als desconeguts, envoltar-se de foc i després d'aigua, trobades inesperades... o no tan inesperades, potser desitjades.

Perdrés en un laberint de carrers que la resta de l'any coneixes a la perfecció, anar a treballar amb aquella cara impagable, tombar-se a la plaça Espanya, veure i beure, trepitjar la platja de nit en bona companyia, pintar la nit de mil colors sota un cel de focs artificials, anar al sarau, el passeig marítim més ple que mai, una xíndria, gegants i castells, Robafaves i els capgrossos, alguns vermuts, desitjos diversos, anar destrossat a una cursa que aquest any no podré fer, la orientació nocturna que a vegades es troba a faltar... el cartell, que representa el que ens han dit i en el que cadascú hi pot veure el que li doni la gana.

En tot cas, jo només hi veig festa major en estat pur. Glòria a les Santes!