miércoles, septiembre 06, 2006

El paper dels joves

A la Catalunya d'avui, la del nou Estatut, la de les transformacions socioeconómiques i la de la vaga de l'aeroport del Prat, entre d'altres, resulta interessant alhora que important parar-se a analitzar la situació que viuen i el paper que juguen en la societat els joves catalans. Plantejant-se aquesta reflexió, també cal pensar que la Catalunya d'avui, per als joves també és la Catalunya dels mil euros (en molts casos menys), la de les hipoteques o la de la precarietat laboral.
Resulta complicat d'entendre que els joves de la generació més ben preparada de la història del nostre país hagin de suportar una inestabilitat que amenaça amb acompanyar-los durant tota la seva vida i que els impedeix plantejar-se un projecte vital digne i en condicions. Aquest problema doncs, de seguir amb les tendències que apunten els indicadors (preu de l'habitatge, fracàs escolar, etc.), no serà només un problema de la gent jove, ja que repercutirà en tots els àmbits i edats de la societat. De fet, avui molts joves ja s'emancipen més enllà dels 30 anys, cosa absolutament impensable fa alguns anys, i a aquest ritme, acabarem parlant de joves de 40 que viuen amb els seus pares.
Posar impediments a l'autonomia personal de la joventut també repercuteix en molts altres aspectes. Com per exemple, en la integració de les persones nouvingudes. Els joves hem de ser el principal motor de la cohesió social en el nostre país a través de la participació en els diferents àmbits de la societat, obrint oportunitats a que la joventut col·labori de projectes comuns i incideixi en les decisions sobre els temes que ens afecten. El principal problema és que, cada dia més, el model de vida que porten els joves fa que només puguin preocupar-se de com arribar a final de mes, o de si els tornaran a renovar el contracte temporal abans de que els fotin al carrer. Costa trobar joves que s'impliquin en qualsevol projecte. Estem ofegant l'interés per la participació, i un dels principals motius és precissament aquest (en altres casos les eines de participació poden no ser les més adequades).
Si la participació no funciona, la gent no s'implica ni s'interessarà pel seu entorn i en aquestes condicions, no pot existir una veritable cohesió social. És hora (ja arribem tard) de que ens preguntem quin volem que sigui el veritable paper dels joves, si volem que desenvolupin dignament projectes vitals (amb els conseqüents beneficis per al conjunt de la societat), o si preferim persones que han de viure de les il·lusions que es van trencar el dia que van plantejar-se marxar de casa.
Aquesta reflexió no és només cosa de gent jove i la solució ha de passar perquè tots i totes ens la plantejem. Si no, els problemes també seran de tots i totes. I per desgràcia no disposem de tot el temps del món.

3 Comments:

Anonymous Anónimo said...

La verdad es que aún estando de acuerdo contigo, la no participación es también, de una forma indirecta claro está, una forma de participación. Es decir, la abstención indica algo necesariamente (sin entrar en las valoraciones post-estatut), una serie de problemas que indican la lejanía de la política con la sociedad, especialmente de los jóvenes. Una desafección que se ha manifestado en todas la sociedades europeas y para la que se busca remedios, aunque sin encontrarlos en la mayoría de los casos.

5:19 p. m., septiembre 06, 2006  
Blogger Rafa said...

Jo encara no tinc problemes d'aquests. Encara sóc massa jove, pero a vegades penso en tot això. Cada vegada es demana més profesionalitat, això comporta més anys de preparació i d'estudi. Durant aquest temps, si treballes són poques hores i imagino que amb un sou no molt alt. Aleshores, quan al final ja et trobes on volies, amb un bon treball que t'agradi, un bon sou, i potser, una novia; vols ficar-te en un pis i no pots o ja portes molt temps pensant-l'ho i no arriba el dia que ho aconsegueixis.
Ahir al matí a TV3 parlaven de que ara les hipoteques ens ofeguen, si els meus pares no poden com volen que em fiqui jo solet a una.
Quina sort la meva, tenir 16 anys!. Però quina inquietud per saber com estara el panorama quan passin uns anyets.

Una salutació Naya.

3:46 p. m., septiembre 07, 2006  
Blogger Oriol Vaquer said...

Respecte el que diu l'Ottinger, crec que no és només que els joves no es vulguin involucrar en política, sinó que en general en pocs dels aspectes de la societat, en entitats culturals, juvenils, etc. Hi ha un paradigma per la joventrut molt més semblant al que diu en Rafa, massa materialista. Falta aquell punt d'il·luisó, o fins i tot d'utopia, que tenien abans els joves. A vegades els emus pares em parlen de la seva joventut i veig que hi ha moltes diferències, masses crec jo.
Per mi la part més important de la oventut és la innocència i la força i les ganes de voler canviar el món. És el que fa la joventut una època màgica.

Salut i República

7:22 p. m., septiembre 07, 2006  

Publicar un comentario

<< Home