El paper dels joves

A la Catalunya d'avui, la del nou Estatut, la de les transformacions socioeconómiques i la de la vaga de l'aeroport del Prat, entre d'altres, resulta interessant alhora que important parar-se a analitzar la situació que viuen i el paper que juguen en la societat els joves catalans. Plantejant-se aquesta reflexió, també cal pensar que la Catalunya d'avui, per als joves també és la Catalunya dels mil euros (en molts casos menys), la de les hipoteques o la de la precarietat laboral.

Resulta complicat d'entendre que els joves de la generació més ben preparada de la història del nostre país hagin de suportar una inestabilitat que amenaça amb acompanyar-los durant tota la seva vida i que els impedeix plantejar-se un projecte vital digne i en condicions. Aquest problema doncs, de seguir amb les tendències que apunten els indicadors (preu de l'habitatge, fracàs escolar, etc.), no serà només un problema de la gent jove, ja que repercutirà en tots els àmbits i edats de la societat. De fet, avui molts joves ja s'emancipen més enllà dels 30 anys, cosa absolutament impensable fa alguns anys, i a aquest ritme, acabarem parlant de joves de 40 que viuen amb els seus pares.

Posar impediments a l'autonomia personal de la joventut també repercuteix en molts altres aspectes. Com per exemple, en la integració de les persones nouvingudes. Els joves hem de ser el principal motor de la cohesió social en el nostre país a través de la participació en els diferents àmbits de la societat, obrint oportunitats a que la joventut col·labori de projectes comuns i incideixi en les decisions sobre els temes que ens afecten. El principal problema és que, cada dia més, el model de vida que porten els joves fa que només puguin preocupar-se de com arribar a final de mes, o de si els tornaran a renovar el contracte temporal abans de que els fotin al carrer. Costa trobar joves que s'impliquin en qualsevol projecte. Estem ofegant l'interés per la participació, i un dels principals motius és precissament aquest (en altres casos les eines de participació poden no ser les més adequades).

Si la participació no funciona, la gent no s'implica ni s'interessarà pel seu entorn i en aquestes condicions, no pot existir una veritable cohesió social. És hora (ja arribem tard) de que ens preguntem quin volem que sigui el veritable paper dels joves, si volem que desenvolupin dignament projectes vitals (amb els conseqüents beneficis per al conjunt de la societat), o si preferim persones que han de viure de les il·lusions que es van trencar el dia que van plantejar-se marxar de casa.

Aquesta reflexió no és només cosa de gent jove i la solució ha de passar perquè tots i totes ens la plantejem. Si no, els problemes també seran de tots i totes. I per desgràcia no disposem de tot el temps del món.

Imatge de http://www.elpais.es/