Carta als Reis Mags

Estimades Majestats de l'Orient llunyà,

fa anys que no els hi adreçava cap carta, cosa de la que segurament la meva edat en deu ser la culpable. Però com que per molts anys que passin un intenta mantenir la seva il·lusió de nen per les petites i a vegades grans coses, avui m'he decidit a redactar aquest text.

No tinc joguines a demanar ni destijo trobar regals a casa meva demà al matí quan em desperti. No vull detalls materials, doncs segurament tinc més coses de les que puc necessitar i no me'n calen més de les que ja tinc. Per això no dedicaré aquesta carta a fer una llarga llista de regals per a que me'ls porteu amb els vostres camells i patges reials.

Abans de demanar res, però, potser seria bó matitzar quin ha sigut el meu comportament durant aquest any. Suposo que, més o menys com tothom, les he tingudes de tots els colors. Moments en els que hem sigut bons i d'altres (a vegades una mica inconscientment) en que no. Sé que he fet mal a algunes persones, però n'hi han d'altres a les que crec que, almenys durant una estona, he regalat moments de felicitat. I no sé que és el que al final tindrà més pes, si una cosa o l'altra. En tot cas, espero que durant el nou any pugui tenir ocassió per a ser millor persona que durant l'anterior.

I que vull? doncs els hi demanaria, com es sol dir, que no em falti la feina. Però com que tinc molt clar que de feina segurament no em faltarà perquè sempre tinc alguna cosa a fer, doncs voldria que aquesta feina surti endavant, que els projectes es concretin i arribin a bon port. I això ho faria extensiu a les persones més properes i que tenen el meu afecte. M'agradaria poder tenir un any ple de bons moments amb totes aquestes persones i que, tot plegat, ens ompli de satisfacció i ens faci millorar.

Pels demés, tinc un desig. Pau. Al meu voltant i escampada pel món, que moltes vegades la trobem a faltar en massa indrets. Que no hagin de sofrir les persones innocents que es mereixen alguna cosa millor que la que tenen. Que les bombes no s'emportin la vida de ningú. I que els nens i nenes no hagin de jugar entre tancs de veritat i nines destrossades per la metralla.

En fi, ses majestats, com que sé que demanar per demanar podria demanar la lluna, m'aturaré aquí. I en tot cas, espero que em porteu alguna cosa de les que us demano.

I segurament, com que ho mereixo, també espero que em porteu una mica de carbó. Sense més, em despedeixo amb la convicció de que algun dels vostres patges deu tenir blog i que aquesta carta arribarà fins les vostres sabies mans.

Acabo, amb el desig de tornar-vos a veure l'any vinent.

Imatge de http://www.lahiguera.net/