Un Nou Escenari
Ahir vaig arribar molt tard a casa. Em trobava al llit aquest matí, era tard i he sentit com el meu pare posava el televisor. A l'instant fins al llit han arribat les paraules del ministre de l'interior, Afredo Pérez Rubalcaba. He fet un salt i m'he plantat al menjador davant l'aparell per trobar-me amb una columna de fum sobre la terminal 4 de Barajas.
Decepció i ràbia m'han envaït a l'instant. I un munt de preguntes m'han vingut al cap. Sempre he pensat que les persones ens acostumem ràpidament a les situacions, que ens adaptem als canvis. I els ciutadans i ciutadanes ens havíem acostumat a viure en un país sense atemptats ni noves morts per culpa del terrorisme etarra. Dues persones continuen desaparegudes. La bomba d'avui és la prova de la magnitud i de la dificultat que suposarà arribar al final de la banda terrorista ETA.
A partir de l'explosió d'aquest matí el panorama ha canviat, estem davant d'un nou escenari. ETA continua sent capaç de provocar la tragèdia i ni tan sols sabem que és el que s'està movent a l'interior de la pròpia banda ni tampoc fins a quin punt existeixen opinions divergents en el sí de la mateixa. No sabem quantes ETA's existeixen ni que pensen cadascuna d'elles respecte al procés de deixar les armes i arribar fins a una sortida a un conflicte que ja dura massa temps.
El camí s'allarga, caldrà fermesa i determinació per part de tots.
Imagen de http://www.elpais.com/
3 Comments:
Me pregunto si vivimos en el mismo país...
Cada día que pasa, me veo más y más lejos, porque nuestras lecturas son tan y tan distintas, tan diferentes, ...
A mi la notícia, com ja saps, m'ha agafat a Sevilla i no he sabut què habia passat fins a la tarda.
Estic disgustada i decebuda... però... no perdo l'esperança Javi, no puc ni vull.
Un petonet.
La lluita per la Pau ha de continuar.
Un petó.
Publicar un comentario
<< Home