La cançó és nostra
Fa poc més d'un any, el dia de la victòria del Barça a la Copa d'Europa, vaig escriure allò de que la cançó era vostra. El Madrid es trobava en una època més aviat fosca i no semblava que les coses haguéssin de canviar amb gaire facilitat. Avui, però han passat més de 12 mesos i els que som del Madrid tornem a celebrar un títol del nostre equip.Un Madrid estrany, afortunat i gris en molts trams de la temporada s'ha emportat la Lliga, la número 30 de l'història del club. Però no ens enganyem, tambén ha sigut un Madrid més lluitador que mai, que ha fet bona aquella afirmació de que els partits no s'acaben fins que l'arbitre xiula el final. Hem patit en molts partits, però els finals d'infart ens han sigut favorables. Que bonic és haver de patir per arribar a guanyar.
Hem tornat a redescubrir la plaça Itàlia de Mataró. Molts havíem oblidat els colors, les olors i les sensacions dels títols i les victòries. I també havíem oblidat el so i la música del triomf. Ahir, però, vam recordar la música... perquè ahir, la cançó va tornar a ser nostra.
Imatge de marca.es
posted by Javi at 14:05
6 Comments:
Hola Javi,
debe ser coincidencia que este año es el de los 30.
30 años de las primeras eleccinoes democraticas en España y 30 ligas ganadas por el Real Madrid.
Felicidades, Campeon
Un Saludo.
Hola!
me alegra saber qeres merengue...hemos ganado la liga xk hemos recuperado los valores del madridismo: ´lucha, corazón y fe. Ha sido una liga de infarto qse la lleva el mejor club del mundo! El Madrid siempre vuelve!!!Hala Madrid!!!
del madrid havies de ser...
Tampoc tan gris. Tampoc tan gris. JO vaig veure in situ un partit i t'asseguro que el Madrid és futbol.
Rubén,
felicidades a ti también, amigo. A ver si sigue la racha y el año que viene volvemos a vibrar con grandes noches de futbol y algún título,
Jordi,
lo mejor de esta liga es que lejos de una gran estrella, han sido muchos los jugadores decisivos. Hemos hecho bueno aquello de que la unión hace la fuerza.
Anónimo,
ya ves, nadie es perfecto...
Donaire,
te doy la razón, tampoco tan gris. Pero cuándo escribí ese adjetivo estaba pensando en el Madrid que perdió con el Recreativo y con el Deportivo. A partir de ese momento, que supuso un punto de inflexión, las cosas cambiaron un poco y el resto es historia.
Buenas Javi, te comunico quue por fin he actualizado mi blogg, para hablar de la victoria merengue. Sólo quería decirte que viva el Madrid, viva Raul González Blanco (alias el que nunca hace nada)pero sobre todo que viva el fútbol y la sana rivalidad entre Barça y Madrid, sin la cual el fútbol no levantaría tantas pasiones.
Publicar un comentario
<< Home