Lector de Blogs

Llegeixo blogs. És una afició que gairebé s'ha convertit en passió. La llarga llista de blogs enllaçats en aquesta mateixa pàgina ho corrobora. Les meves passejades blocaires van, però, més enllà dels meus propis links i cada dia visito espais de molt variat estil.

En el meu anar i tornar per la blogosfera no tinc prejudicis contra cap opció política i visito a persones que escriuen des de tots els racons de l'espectre polític i social. Naturalment, no només de política es viu i també faig recorreguts per blogs que es perden en altres temàtiques, variades i diverses. He arribat a conèixer gent a través dels propis blogs. Primer a través de comentaris i en alguns casos, després en persona. Els meus companys són conscients de la immensa quantitat de vegades que al arribar a algun lloc i fer un cop d'ull a les cares que m'envolten, em dedico a enumerar qui té blog i qui no en té. Cada semana en visito de nous i per tant, a través d'aquesta afició virtual, cada semana prenc contacte amb gent nova.

També m'agrada fer comentaris quan el tema m'interessa o em crida l'atenció, a vegades per al·lusió. Els blogs que no permeten comentaris em semblen un punt descafeinats. La riquesa de la comunicació es fa visible quan aquesta s'estableix en doble sentit i això, en aquest món, implica fer comentaris. Quan els faig, mai els faig de forma anònima. He patit als anònims en el meu blog i en molts casos, l'anonimat no és res més que l'excusa sota la que s'amaga l'insult i la desqualificació. També es poden trobar anònims interessants, encara que últimament no han abundat gaire als meus voltants ni en aquest espai.

Hi ha vegades que els anònims no ho són tant i enmig de les seves paraules, podem reconèixer l'estil o les opinions d'un conegut. Encara que a vegades és massa aventurat voler posar identitat a un anònim determinat i això pot induïr a errors.

Aquest matí he fet una ullada al blog d'en Pere Pascual. El llegeixo de tant en tant, m'agraden les seves crítiques d'art. Tampoc és difícil saber que en canvi, moltes vegades no m'agraden les seves opinions davant de certes qüestions de la política local. En els últims mesos aquestes s'han succeït amb certa freqüència amb motiu de les eleccions municipals i sobretot arran de la sortida a la llum de la llista del PSC.

Una vegada li vaig fer un comentari al blog, arran d'una opinió seva sobre un aspecte concret d'una escola de formació de la JSC del Maresme. El meu comentari va ser contestat i veient la resposta que vaig rebre (amb un punt de demagògia), ja vaig notar que no ens entendríem.

Després van venir uns dies en que es va dedicar a fer un marcatge a la persona d'en Carles Fernàndez a qui, com se sap, considero un bon amic. Fins i tot es va dedicar a cercar al Google els resultats d'una convocatòria de pisos a Can Xammar, a la que s'havia presentat en Carles. Això em va semblar un punt fora de joc. També em va sorprendre la facilitat amb que qualificava de trepa a l'Anna Barrera (a qui també considero una bona amiga), amb la que segons em sembla mai ha arribat a creuar cap paraula. A partir d'aquí, de tant en tant ens deixava notar la seva opinió sobre la JSC Mataró, als que una vegada i una altra, ha anomenat els cadells del PSC, demostrant el que podria considerar-se una certa falta de respecte cap un conjunt de joves que han treballat moltes hores en el projecte dels socialistes de Mataró.

Fins ara mai he dit ni escrit res sobre aquest tema. He continuat llegint les seves crítiques d'art i, quan apareixien al seu blog, els seus comentaris polítics. I una vegada més, em torno a sorprendre veient com arran d'uns comentaris anònims en el seu blog, en els que fins i tot l'anònim es mofa d'una minusvàlua (cosa que em sembla rastrera, com bé diu el propi Pere Pascual), es torna a carregar cap al mateix costat. Entenguin que em pugui sentir ofés, perque quan es parla de "Los ángeles de...", ho vulgui o no, es pretén ficar a molta gent en el mateix sac, també a mi mateix. Fins i tot en un comentari anònim (no podia ser d'una altra manera) es parla de una "claca perillosa, cínica i maquiavèlica". Sense comentaris.

No afegiré més, però d'un temps ençà un servidor ha hagut de sentir moltes crítiques un tant sorprenents. Prefereixo romandre en silenci davant d'això i dedicar-me a treballar i fer feina doncs és millor parlar amb fets, que no amb paraules. I això no és parafrasejar el famós eslògan d'en Montilla, honestament crec que és dir una gran veritat.

Imatge de http://argo.panoramix.net.pl/fotogaleria/chorwacja/maska.jpg