Reinventar

Arrenco aquest post amb la mitja sorpresa de veure, en començar a escriure'l, que es tracta del post número 501 d'aquest blog. I al pensar en els 500 posts anteriors i en veure l'extraordinari recorregut personal de canvis i vivències que en paral·lel ha anat resseguint la meva persona, em pregunto, benvolguts amics i amigues, on, com, quan i amb qui estarem quan arribin els pròxims 500 posts. A bon segur que serà una pregunta de curiosa resposta.

Un cop dit això i posant-nos en marxa de veritat, reconec que avui dimarts tinc una estranya sensació que últimament m'acompanya tot sovint. Els dimarts s'han acabat convertint en el meu dilluns particular i és que d'un temps ençà, el dilluns (l'autèntic) ha esdevingut per mi un estrany pont entre les sentides meravelles del diumenge i les fantàstiques misèries del dimarts (o del meu dilluns). Aquesta magnífica disfunció temporal em fa sentir-me i trobar-me submergit enmig del dimarts tarda entre els pensaments al voltant de les meves desventures de cap de setmana, que ara que som en ple estiu, en pre-Santes i per alguns afortunats (no és el meu cas) també en pre-vacances, doncs adquireixen un matís especial.

I és que l'altre dia un d'aquells coneguts que amb el temps es van acabar transformant en amic (per cert, que pocs amics de veritat ens acompanyen amb el pas dels anys...) em deia "tant de bó les setmanes tinguessin més d'un cap de setmana". I jo, almenys en aquesta tarda de platja i sol de justícia, li dono la raó. Caldrà reinventar-se la setmana, almenys com a concepte, i pel camí segurament també caldrà reinventar-se algunes coses més, començant abans que res per reinventar-nos a nosaltres mateixos. Mentrestant, espero que gaudeixin de l'estiu, salut.

Imatge "Niños en la playa" de Joaquín Sorolla (http://www.elpais.com/recorte/)