Una setmana més...

Algunes vegades he pensat que si, un servidor té o ha de tenir algun dó, està clar que entre aquests no hi ha el de l'oportunitat. Per això últimament al blog els temes arriben potser no quan toca, sino quan a mi em vé de gust. Cosa que, segons com es miri, tampoc està tan malament.

Avui em col·loco davant del teclat després d'afeitar-me, d'una bona dutxa per acabar de matar el dia i amb una tassa d'Earl Grey poc ensucrada que deixa un regust magnífic. De fons, el saxo de Paquito D'Rivera omple l'ambient amb la seva música. Diu Fernando Trueba a "Calle 54" que un sol del saxo de Paquito pot alegrar-te un mal dia... i té raó. Bé, per mi no ha sigut un mal dia ni molt menys una mala setmana, però sí que potser se m'ha fet una mica llarga, malgrat el dia de Sant Joan que col·locat estratègicament gairebé al mig de la setmana contribuïa a escurçar-la.

No em puc estar de fer repàs, obligat potser per la manca d'actualització d'aquest espai durant bona part de la setmana. Una setmana que va començar amb la revetlla de Sant Joan que després de molts anys, enguany no he passat a la platja de Mataró. És aquesta una nit que acostuma a ser màgica, per l'ambient que la rodeja i perque cada vegada són més els mataronins que baixen fins a mar per disfrutar-la, en una sensació que de lluny recorda a la d'alguna nit de Santes. No vaig poder ser a la platja del Varador, on tant m'agrada passar aquestes nits. I és que segurament la platja m'agrada tant a les nits com poc m'agrada durant les hores més solejades del dia. Un altre any serà...

Precisament en aquest dilluns de revetlla vaig estar treballant, i no poques hores precisament (encara que no em queixo). Avui un conegut em preguntava, mig en broma, si aquesta déria treballadora tenia a veure amb el famós decret europeu de les 65 hores. Un tema aquest, del que no podem deixar de recordar l'endarreriment que suposa i la convicció de que anant enrere en quant a drets socials no serem capaços de construir l'Europa que alguns volem i que pensem que el món necessita. Sobre aquesta qüestió, de tot el que s'ha anat dient en les últimes setmanes, em quedo amb els arguments d'en Josep Mª Rañé, que podeu consultar en el seu blog.

En un altre pla, referent a les idees sobre política 2.0 i ciberactivisme, recomano la lectura d'aquest article d'Antoni Gutiérrez-Rubí. I també d'aquest altre article publicat a El País, del mateix autor. Sobre aquests temes he rumiat algunes estones durant aquesta setmana, especialment durant la sessió de dimecres del Consell de Ciutat. Segurament la situació requeria que fos així, però penso fa falta que als consells municipals (o de qualsevol altre àmbit) hi hagi més conversa i menys exposició. No em malinterpretin, però penso que és necessari fomentar els intercanvis d'informació entre mecanismes bottom-up, però sobretot també a nivell bottom-bottom, cosa que ara per ara no s'està produint. Caldrà pensar en les formes i els camins per aconseguir-ho, donat que aquesta realitat no és dóna només en els consells municipals de Mataró, sino també en molts altres àmbits ciutadans, associatius, supramunicipals...

Canviant de tema, aquests dies estan també clarament marcats per la cel·lebració de l'Eurocopa. El futbol, com tantes coses a la vida, l'entenc com una expressió de sentiments que a vegades ens porta repentinament de la frustració a la felicitat (o viceversa). El magnífic paper de la selecció espanyola en el torneig fa presagiar el millor de cara a la final de diumenge i almenys així es palpa en el sentiment d'eufòria futbolística que es respira en els comentaris que avui em feien molts coneguts. Està clar que aquest és i serà un dels temes estrella del cap de setmana.

Parlant també d'expressió de sentiments, aquesta setmana he passat algunes estones revisant alguns poemes guardats en aquell calaix imaginari que tots tenim. Certament fa bastants dies que no postejo cap poesia pròpia i com totes les ratxes, aquesta s'ha d'acabar trencant, així que he decidit que demà mateix (dissabte) en publicaré una. A veure si torno a agafar el tó...

I ja per acabar amb aquest post ultrallarg pel meu gust, només em queda desitjar un bon cap de setmana del que, almenys jo intentaré gaudir tant com pugui.

Imatge de http://www.alljim.com/jim/gkpics/gk-lamppost.jpg