Sense regidoria de joventut

Després del resultat de les darreres eleccions, un dels canvis menys comentats a nivell municipal té a veure amb el fet de que per primer cop des de l’any 1979 l’Ajuntament de Mataró no tindrà, com a tal, regidor o regidora de joventut. Les competències en aquesta matèria han anat a parar a una nova regidoria de família que també engloba les polítiques de dona i de gent gran, en el que suposa un canvi evident de model en quant a les polítiques d’àmbit personal o adreçades a col·lectius determinats. Els hi reconeixeré que tinc els meus dubtes sobre aquesta forma de plantejar les polítiques de joventut i més en els temps que corren.

L'Ajuntament de Mataró és dels pocs ajuntaments del país que sempre, en democràcia, ha tingut regidoria de joventut. Històricament, alguns dels noms que s'hi han fet càrrec han estat, entre altres, en Ramon Camp, l'Esteve Terradas, en Ramon Bassas, la Consol Prados o l'Alícia Romero.

Al llarg dels anys la nostra ciutat ha anat posant en marxa i consolidant un bon grapat de serveis i recursos adreçats als joves. La llista és àmplia, però podem posar els exemples del servei d’Habitatge Jove, el servei d’Ocupació Jove, l’Oficina Municipal d’Emancipació Juvenil, els Espais Joves, el Consell Municipal de Joventut... tots ells continguts i coordinats a través del Pla Jove x Mataró, que és l’eina bàsica de la que disposa l’Ajuntament per endegar accions i programes en quant a polítiques de joventut. De fet, l’actual Pla Jove data de l’any passat i és ben vigent en quant a l’anàlisi de la realitat, objectius i plantejaments, i a més va ser treballat en col·laboració amb un bon grapat d’entitats i col·lectius de joves de la ciutat, que hi van poder fer la seva aportació.

Tots aquests recursos adreçats als joves han pogut ser avui una realitat en bona part gràcies al fet de que fins ara les polítiques de joventut s’han treballat transversalment, intentant que totes les àrees municipals incorporessin la visió dels joves a l’hora de fer i desenvolupar les seves polítiques. Per aquest motiu era fonamental la figura del regidor de joventut com a polític responsable de transmetre aquesta visió al conjunt de l’Ajuntament. Ara, segurament, el fet d’englobar-ho tot en una nova àrea anomenada “família” comportarà una pèrdua d’aquesta visió transversal i global. Dit d’una altra manera: tot fa pensar que les polítiques de joventut no seran importants pel nou govern de la ciutat.

Crec que aquest plantejament és un greu error, almenys de concepte. Les polítiques adreçades als joves són quelcom més que polítiques mal anomenades “de família” (donada la diversitat de models familiars d’avui en dia, em pregunto a quin tipus de família es deuen referir?). I és que els reptes en matèria de joventut que tenen sobre la taula els nous responsables polítics no són pas menors... sinó tot el contrari. L’elevada taxa d’atur juvenil, les dificultats per emancipar-se, la mobilitat en transport públic o la sensació de llunyania entre els polítics (també a nivell local) i la gent jove són alguns dels temes que exigiran l’atenció del nou regidor de família i del nou alcalde.

Caldrà veure com evoluciona tot plegat i si aquesta nova visió (o més aviat, no-visió) de les polítiques de joventut es mostra encertada o no. Però d’entrada, que la primera decisió en relació als joves i a les entitats juvenils hagi sigut deixar-nos sense regidoria de joventut no ens causa bones sensacions sinó que, més aviat, ho considerem un error.

Article publicat a Mataronotícies.cat