jueves, mayo 12, 2011

Il·lusió i ganes

"Amb una mica d'il·lusió i ganes, crec que ens en podem sortir". Amb aquesta senzilla recepta tancava el Sr. Mora la seva darrera intervenció al debat de candidats de les eleccions municipals a Mataró. El debat portava el títol "Com sortirà Mataró de la crisi?". El debat va ser llarg, en ocasions dens, a vegades interessant i a estones fins i tot pesat. Cada candidat va intentar exposar els seus plantejaments amb més o menys fortuna, però el resum d'en Mora, el tenen al títol d'aquest post.

Jo, des del pati de butaques de la Sala Cabañes, pràcticament plena, em vaig dedicar a seguir amb atenció el desenvolupament del debat... els detalls que es perdien entre les mirades de complicitat d'alguns dels candidats, el soroll de les tecles de les Blackberry's que a la xarxa lliuraven un altre debat paral·lel, els comentaris fets a cau d'orella o les mirades i els gestos que es creuaven de punta a punta de la sala. Però la meva atenció es concentrava sobretot en el ciutadà Mora.

El candidat Mora, plantat a dalt de l'escenari amb un posat com el d'aquells saberuts que es situen una mica per sobre del bé i del mal, com aquells nens que s'aborreixen a classe per que ja saben el que se'ls explica però amb la mirada nerviosa quan s'adonava que algú li replicava o el posava en entredit.

El ciutadà Mora, aquell que s'ha plantat a les llibreries de Mataró a través d'un llibre en el que diu que veu "papanatisme exagerat" a la tasca de les entitats i dels voluntaris que treballen en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament, aquell que s'ha de justificar dient que sempre va estar a favor de l'arribada del Corte Inglés (però que va tenir el seu moment pancartero darrere de missatges que blasfemaven de les locomotores comercials), aquell que al ple vota una cosa i al carrer en diu una altra... el ciutadà Mora, a sobre de l'escenari, amb gest incòmode quan no es veia capaç d'imposar la seva brillantor i la seva lucidesa superior per sobre de la resta de mortals que es situaven enfront d'ell... em fascinava i m'enlluernava amb el seu domini del temps, de l'ombra i de l'espai.

No vaig saber trobar-li, però, la mateixa profundidat de mires a sobre de l'escenari que a la seva mirada electoral (i que em fa preguntar-me què o qui deu ser l'objecte dels seus ulls i del seu somriure digne de la filmografia d'un dels grans actors de Hollywood). No vaig saber trobar, tampoc, al sortir al carrer després del debat, els detalls inconcrets en els que s'haurien de fonamentar la il·lusió i les ganes que li hem de posar a la sortida de la crisi, i que potser (només potser, ho dic des de la ignorància) siguin insuficients per tots aquells aturats que cada dia s'enfronten a les dificultats de no aconseguir trobar una feina. Segurament encara no hi han posat suficient il·lusió i ganes com per tornar a inserir-se al mercat laboral. Però tranquils, que d'això anirem sobrats amb el candidat, ciutadà i alcalde Mora. I en definitiva, ja ho saben, diuen que d'il·lusions també es pot viure!

Imatge de http://diarimaresme.com/