Puig, mi villano favorito

Catalunya ja té nou govern. Després de les eleccions del passat 25 de novembre, CiU i ERC han arribat a un acord per governar el país. 

Malgrat que els republicans no entraran a formar part del govern des del punt de vista d'assumir responsabilitats o àrees de gestió concretes, sí que decidiran molt directament quines polítiques haurà de tirar endavant el nou govern. Per tant, ERC governarà el país, encara que sigui des de fora dels despatxos de la Generalitat.

De fet, abans de signar el pacte, ja s'havia fet notori aquest nou rol dels republicans. La setmana passada tots els grups parlamentaris, excepte ERC, van demanar que Felip Puig no continuï com a Conseller d'Interior en la nova legislatura que tot just comença. Algú creu que ERC, per tant, no governa? Algú creu que Felip Puig no hauria de deixar les seves responsabilitats?

El personatge es mereix una petita reflexió sobre quin paper ha jugat en aquests anys de govern. Felip Puig ha estat un mal Conseller d'Interior que massa vegades ens ha fet avergonyir amb les actuacions policials dels Mossos, sota la seva responsabilitat. Queden pel record les imatges del desallotjament dels indignats de la Plaça Catalunya o la confusió generada sobre el llençament o no de pilotes de goma i la conseqüent pèrdua d'un ull per part d'una manifestant el passat 14 de novembre. Sobre aquest afer ens trobem ara mateix immersos en un creuament de dades confuses, d'explicacions mal donades en seu parlamentària, d'informes policials que demostren que el Conseller va mentir, de manca d'assumpció de responsabilitats.

Fa un parell d'anys, em vaig trobar amb ell un parell de vegades, la primera una mica abans de les anteriors eleccions autonòmiques i la segona justament la setmana posterior. Els dos vam coincidir a un programa de Canal Català on vaig poder fer-li algunes preguntes. Em va sobtar moltíssim la transformació del seu llenguatge, dins i fora de la campanya electoral. En plena campanya el seu discurs (que en definitiva era el de CiU) girava únicament al voltant del concepte "concert econòmic", aleshores proposta estrella de CiU que ha acabat sepultada per la manca de responsabilitat del President Mas i per la poca cintura del PP a Madrid. Pocs dies després de les eleccions, el personatge ja havia abandonat aquest terme per donar pas al famós "pacte fiscal". La diferència em va sorprendre, per la importància dels matissos, en el que em va semblar un joc trampós de cinisme verbal.

Després, per suposat, hi són tot el conjunt de detalls que defineixen el personatge: l'habilitat per adaptar-se demagógicament a qualsevol escenari, la manca de subtilesa verbal quan es tracta d'afrontar una situació adversa, la manca d'honestedat per reconéixer les veritats, la recerca constant d'un pla per arraconar l'adversari, la poca capacitat per estendre la mà i arribar a acords, l'instal·lació permanent en el joc de "la puta i la ramoneta"... sempre he pensat que Felip Puig seria un fantàstic villà de cinema: intel·ligent, arrogant i un punt maquiavèl·lic. No em costaria gens imaginar-m'ho en una pel·lícula de Bond o en qualsevol cinta d'espies. Si em permeten la broma, fins i tot crec que té una mica el posat.

Ara bé, més enllà de tot això també és cert que Felip Puig ha estat un dels membres més sòlids políticament parlant del "Govern dels Millors". Un govern que s'ha caracteritzat per ser molt fluixet. Consellers com Mena, Irene Rigau, Boi Ruiz o l'invisible Consellera de Justícia (que per cert, va ser l'advocada de l'Estat en el procés de la consulta independentista d'Arenys de Munt, caram, caram... ja ningú s'enrecorda) denoten el baix nivell de l'executiu que ens ha governat els darrers dos anys.

Amb tots aquests elements a sobre de la taula, em pregunto si Artur Mas i ERC en la formació del nou govern tornaran a comptar amb "Puig, mi villano favorito". Espero que pel bé i la dignitat de tots, sigui que no. Queda dit.