Discurso por la paz
Dando vueltas por Internet, uno encuentra cosas curiosas, por ejemplo, aquí tenéis la introducción que escribieron para el foro de discusión del PP sobre el terrorismo:
"No estamos dispuestos a pagar un precio por la paz. No vamos a firmar el armisticio de la derrota y no vamos a humillar la dignidad de los españoles especialmente de las víctimas [...] Al PP solo se le han dejado dos opciones: tolerar y asentir o denunciar. Hemos optado por lo segundo. Estamos comprometidos a un esfuerzo concertado para DERROTAR –repetimos DERROTAR- a ETA. Desde luego nos apartamos de ningún tipo de negociación con la banda terrorista. Estamos comprometidos a no dar a los terroristas ninguna expectativa de verse retribuidos ni por la violencia ni por su cese. [...] En el PP lo tenemos muy claro. A ETA no se le convence... se le derrota. ¿y ustedes qué piensan?"
Veamos ahora cómo quedaría la introducción anterior cambiando algunas palabras:
"No estamos dispuestos a pagar un precio por la paz. No vamos a firmar el armisticio de la derrota y no vamos a humillar la dignidad de los vascos especialmente de los presos [...] A la sociedad vasca solo se le han dejado dos opciones: tolerar y asentir o luchar. Hemos optado por lo segundo. Estamos comprometidos a un esfuerzo concertado para DERROTAR –repetimos DERROTAR- al Gobierno de España. Desde luego nos apartamos de ningún tipo de negociación con el Gobierno. Estamos comprometidos a no dar al Gobierno de España ninguna expectativa de verse retribuidos por su opresión al pueblo vasco. [...] En ETA lo tenemos muy claro. A España no se le convence... se le derrota. ¿y ustedes qué piensan?"
Con esto no pretendo poner a la misma altura al Partido Popular y a ETA, pero queda claro que la lógica de ambos discursos es muy parecida. Creo que mucha gente estará de acuerdo en que posturas de este estilo no son buenas para encontrar una solución pacífica al conflicto vasco. Por cierto, la comparación entre ambos discursos la he extraído de aquí.
posted by Javi at 17:45
5 Comments:
Javi,
Encara que és un pèl demagògic, aquest blog que cites i el text que has posat és brutal. Hi hauriem de reflexionar més...
La diferència potser és que el Partit Popular vol acabar amb el terrorisme dins de la llei (causa totalment legítima) i les accions d'ETA no entren dins la llei.
A veure quan el PSOE, us en donareu compte que tractar les víctimes d'aquesta forma (treient ajudes, per exemple) és una manera més d'envalentorar als terroristes i a tots aquell que sense ser-ho els defensen.
Xavier,
amb aquests textos només pretenia incitar a la reflexió, ja que com ja he dit la lògica que comparteixen els dos discursos es molt similar. Evidentment que la diferència és la que tu dius, però penso que la clau de la solució del conflicte basc (i la de molts altres conflictes) resideix en la capacitat que tinguem de comprendre les causes dels altres, és a dir, que cal assumir que ningú té, ni tindrà mai, la raó absoluta. Per això mateix em sembla una bona estratègia l'actitud d'en Zapatero d'imposar que ETA abandoni les armes com a condició per negociar una sortida PACÍFICA al conflicte.
Com ja he dit abans, tots hem de reflexionar sobre aquest tema.
Gràcies per llegir i participar al blog.
Zapatero, sempre tan "dialogant", parla amb qui no vol parlar, intenta pactar amb qui ni ho intenta, margina l'Associació de Víctimes del Terrorisme, dóna ales a la Kale Borroka i a tota la trama proetarra mitjançant concessions. Els hereus de Batasuna es passegen com si res i segueixen sense condemnar el terrorisme etarra.
Aquesta és la solució pacífica que Zapatero vol donar a un conflicte.
Una solució pacífica és acabar amb ETA i les seves sucursals polítiques i incentivar la convivència dins del poble basc, i que ningú s'hagi d'amagar per tenir una ideologia o una altra. I això tant vosaltres com els del PP sabeu que ara per ara al País Basc no és possible.
Crec que acabar amb ETA s'ha de fer amb la força de la llei i dialogar-hi quan estiguin disposats a parlar i a deixar les armes. I aquest diàleg no haurà de ser per fer amnisties ni reduccions de condemna, sinó per incentivar la convivència i la llibertat de tots els ciutadans del poble basc.
Estic d'acord amb tu en que s'ha de dialogar amb ETA quan estiguin disposats a deixar les armes. De fet, això és el que defensa en Zapatero. I precissament per defensar aquesta postura (amb la que sembla que tu i jo estem d'acord), l'Associació de Víctimes del Terrorisme ha criticat durament al president del govern. Això ja no em sembla tant correcte. Zapatero ha dit que parlaria amb ETA només si aquesta abandona les armes. Aznar va negociar amb ETA sense que aquesta deixés les armes i ningú (l'Associació de Victimes del Terrorisme tampoc) va posar el crit al cel. Sincerament, em sembla que algú utilitza políticament la memòria de les victimes, cosa que tampoc em sembla gaire bé.
D'altra banda, estic d'acord amb tu en que al País Basc actualment hi ha un problema de convivència i que algunes persones han d'amagar la seva ideologia. Però també crec (i espero) que els resultats de les últimes eleccions a Euskadi poden ajudar a canviar aquest panorama.
Un cop més, gràcies per llegir i participar al blog.
Publicar un comentario
<< Home