sábado, febrero 11, 2006

De Madrid al Cielo

Nunca he escrito aquí sobre fútbol, y supongo que será porque este año, esta temporada, mi equipo camina con paso tan poco firme que ni siquiera se merece un breve comentario. Es una pena porque aunque tan sólo es un juego, el día en que dejemos de jugarlo - porque muchos no entienden que mirando también se juega - , ni siquiera podremos salir de la oficina.
"Abuelo, ¿cómo jugaba el Real Madrid de las cinco Copas de Europa?", multitud de emociones pasan por su cabeza tras esa pregunta.
Él tuvo la suerte de ser testigo de aquellos acontecimientos. La España franquista no era muy propensa a las alegrías y el fútbol fue consolidándose domingo a domingo como uno de los pocos epicentros de felicidad colectiva.
"Aquello era otra cosa". La misma primera frase, siempre. Debió de serlo. "Hubo un periodo de cinco años en el que el Real Madrid tocó el cielo". No podía durar eternamente. El vuelo de Ícaro. Seguimos ganando, llegaron muchos otros trofeos, otros jugadores, pero ya no era igual.
Porque para un madridista ganar la Copa de Europa significa tocar el cielo.
Mi abuelo comenzó a sufrir viendo a su equipo. Úlcera. Sú médico le recomendó dejar de ver los partidos del Madrid. Tuvo que hacerse del Atlético de Madrid para verle perder. Pasó el tiempo, el doctor le recomendó que dejase de ver el fútbol por la televisión.
Cuando el Real Madrid juega, él sale del salón, cierra la puerta, atraviesa el pasillo, entra en la habitación más alejada de la televisión y cierra otra puerta. Si el partido es muy importante, vuelve en el descanso a preguntar por el resultado.
El 20 de mayo de 1998 Mijatovic nos llevó al cielo. Ganamos -sí, ganamos- la final de la Copa de Europa treinta años más tarde. La séptima. Los nietos en casa. Mi abuelo estaba recién operado de una pierna, pero se puso unas zapatillas de ir por casa y comenzó a andar hasta la Cibeles.
La octava: Morientes, Mc Manaman, Raúl. Los nietos en casa. Cibeles.
La novena: Raúl, Zidane. Ese gol que cayó del cielo. Los nietos en casa. Cibeles.
Mi abuelo tiene casi noventa años. Nadie sería capaz de reflejar su expresión cuando nos pregunta si podrá volver a la Cibeles. La décima.
Volverá. Volveremos. Y entonces, sólo entonces, de Madrid, al cielo.
Este post se ha extraído en buena parte de El borrador, aunque he introducido algunas pequeñas variaciones.
Imágenes extraídas de http://www.realmadrid-futbol.com

13 Comments:

Blogger Xavi Martín said...

Espero que abans l'Espanyol guanyi la seva primera Champions (serà difícil). De totes maneres, sempre és una bona notícia que un equip espanyol (Barça, Madrid, València, o el que sigui) guanyi una competició fora de l'àmbit nacional.

5:31 p. m., febrero 11, 2006  
Anonymous Anónimo said...

Auqest post és indignant. T'en recordes que Di Stefano va ser robat al Barça per ordres del règim, doncs va estar un any a BCN sense fitxa i sense poder jugar per problemes de papers (la coincidència de Kubala i Di Stefano era massa forta en un equip). Evidentment tampoc t'en deus recordar que el Madrid guanyava la lliga sense baixar de l'autocar, els àrbitres li feien la feina i la copa d'Europa era un torneig de segona fila, no hi jugaven equips anglesos.
Jo m'avergonyiria de ser d'un equip que el seu estadi porta el nom de Santiago Bernabeu, autor de la frase "Cataluña está bien a pesar de los catalanes".

1:38 a. m., febrero 14, 2006  
Blogger Javi said...

Anónim,

me'n recordo perfectament de tot el que dius: Di Stefano i Franco.
Has d'entendre que jo separo el futbol (o l'esport en general) de la política.

Quan jo em vaig fer del Madrid era massa jove per haver sentit parlar de Francos, règims o qualsevol cosa que s'hi assembli. A veure si ets capaç d'entendre-ho.

Tan complicat és? El post no és indignant. Lo indignant seria que no ho volguessis entendre.

7:22 a. m., febrero 14, 2006  
Blogger Donaire said...

Tranquil, Naya. Encara hi ha gent que es creu que ser català vol dir parlar només en català, ser del Barça, ballar sardanes i votar CiU (o ERC).
Afortunadament, el país ha canviat. Un pot ser homosexual, trilingüe, matalaser, cantaor i traductor de l'anglès al romanès, i a més ser català.
Hi ha missatges que han caducat.

10:41 a. m., febrero 14, 2006  
Anonymous Anónimo said...

O sigui que segons tu els àrbitres mai van ajudar el Madrid a guanyar les primeres 5 copes d'Europa?
Donaire:segueix amb les teves palles mentals.

4:42 p. m., febrero 14, 2006  
Blogger Javi said...

Mira anónim,

jo no sé on has vist que jo digui aíxò. A veure si enténs (que tan difícil no és!) que des del meu punt de vista tot el que sigui relacionar esport i pensament polític és feina mal feta.

I si els arbitres van ajudar al Madrid a guanyar algun títol (qué no ho sé amb un 100% de seguretat), doncs malament.

Ara entenc perque no havia fet mai cap post sobre futbol...

6:48 p. m., febrero 14, 2006  
Blogger Donaire said...

Exacte, anònim. Aquesta és la qüestió. Es pot ser català i merengue. Així de simple. No hi catalans de primera i de segona.
El futbol és el futbol i el país i la política, una altra cosa. Res a veure. De veritat. És molt senzill.

7:59 p. m., febrero 14, 2006  
Anonymous Anónimo said...

Jo no dic res de tot això, jo només us pregunto si els àrbitres van ajudar el Madriz a guanyar, això no és barrejar política i futbol, és barrejar futbol amb futbol, àrbitres amb futbol.
Les 5 copes d'Europa del Madrit estan amanyades is iu molt poc de tu que no t'hagis interessat per tots els títols que el Masrit va comprar i robar als altres equips amb el joc brut.
I una última pregunta, què et sembla que l'estadi porti el nom de don Santiago Bernabeu?
No entenc perquè tanta neura amb treure símbols feixistes de Mataró si el teu equip de futbol no ha renegat del seu passat franquista.
Per cert, l'únivers en una closca de nou també està disponible en català.

10:30 p. m., febrero 14, 2006  
Blogger Javi said...

Ja t'ho he dit,

no sé si els arbitres van ajudar a guanyar al Madrid o no. Si ho van fer, evidentment que em sembla malament.

Sincerament, em dona igual que l'estadi porta el nom de Santiago Bernabeu.

Per cert, en la biblioteca on jo vaig agafar el llibre de Hawking, només es troba disponible en castellà.

Me da igual leer en catalán o en castellano. Por suerte no tengo problemas ni prejuicios en ese sentido.

11:04 p. m., febrero 14, 2006  
Anonymous Anónimo said...

Ja es nota pels castellanismes que dius.
Quina manera tan honrada d'honrar els antifranquistes, te la porta fluixa que un fatxa de collons tingui el nom a l'estadi més important d'Espanya i no mouràs un dit per honrar la memòria dels que es van oposar a ell.
No sé perquè parles del Madrid de les 5 copes d'Europa si quan comencem a treure les veritats sobre aquella verognyosa farsa llences pilotes fora i dius que t'és igual i que no t'interessa que al Madrid li regalessin els títols.

12:24 a. m., febrero 15, 2006  
Blogger Javi said...

T'ho diré una vegada més (i van...). Que si els àrbitres van ajudar al Madrid o a quasevol equip a guanyar algun títol em sembla malament.

Tu llegeixes bé el que et contesto??

Si Bernabeu era un franquista doncs malament també.

Que vols que et digui, que incendiaré l'estadi Bernabeu i que em faré del Barça?

No sé, ho dic per la teva insistència en anar repetint coses que ja has dit i que no aporten res de nou a aquest debat, una mica absurd per cert.

8:04 a. m., febrero 15, 2006  
Anonymous Anónimo said...

"Que vols que et digui, que incendiaré l'estadi Bernabeu i que em faré del Barça?".
Tens un gran futur com a polític, ets capaç de concentrar molta demagògia en molt poc espai.
Vull que no presumeixis de cinc copes d'Europa robades.
Vull que t'informis sobre la història del TEU club de futbol.
Vull que facis el possible per concienciar la gent que és pre-democràtic posar noms feixistes a estadis de futbol.
Vull que sàpigues que el Barça és més que un club i que el Madrid no té dignitat.

4:19 p. m., febrero 15, 2006  
Blogger Javi said...

Vull que entenguis que la frase demagógica només és pura exageració, pura broma, únicament el resultat de la teva tossudessa.

Vull que entenguis que jo no presumeixo de cap copa de europa.

Vull que entenguis que si jo vull, ja m'informaré sobre el sigui. Per cert, el Madrid no és MEU.

Vull que entenguis que el fet de ser aficionat del Madrid no vol dir que em sembli bé que un feixista doni nom a un estadi. Sembla que et pensis que m'agraden els símbols feixistes.

Vull que entenguis que a mi el futbol m'agrada, però no m'apassiona i per tant, no continuaré discutint amb tu sobre aquests temes que no ens porten enlloc.

Vull que entenguis que tot i la teva insistència, em fa l'efecte que no ens acabarem d'entendre, principalment perque crec que des d'un principi tu parles d'una cosa i jo parlo d'unes altres. Malgrat tot t'agraeixo la participació al blog.

Salutacions!

8:59 p. m., febrero 15, 2006  

Publicar un comentario

<< Home