Són Dies...

Hi han dies que passen lentament, plens de moments en que la única cosa que vols és que arribin altres estones, que quan a la fi arriben... ràpidament s'acaben. Són dies en els que gairebé tot el que penses esta relacionat només amb una única qüestió, que t'omple el cap però sobretot el cor, de sentiments, de petits moments, de desitjos.

Són dies on no fas gaire cas de ningú, on no escoltes o escoltes molt poc, perquè voldries trobar-te lluny, en un altre lloc amb algú altre. Arribes a casa i poses música, que et faci volar per portar-te a aquell lloc on sigui aquella persona. La cançó acostuma a ser romàntica i el teu cor ho nota ràpidament, perquè comença a bategar amb més força, com si volguès sortir-se del teu pit, i de fet ho vol.

Són dies que has de passar de la millor manera que et sigui possible, desitjant que l'endemà sigui diferent, i en els què a mesura que la llum es va apagant, et trobes més sol i fins i tot sents una mica de fred. Camines lentament, perquè no vols allunyar-te gaire de la persona amb qui vols estar. Malgrat tot, fent un esforç, t'acabes allunyant.

Són dies... com avui.