Les Estacions Base

Porto alguns dies amb una mica més de llibertat, suposo. I és que el meu teléfon móbil ha dit basta, i m'ha deixat penjat. Mai he sigut una persona amb "mobildependència", així que m'ho prenc amb filosofia.

Ningú hem pot trucar per dir-me has de fer això o allò altre, o vine cap aquí o vés cap allà, així que em passejo amb la seguretat de que no em trobaré de sobte sorprès per la pesada sinfonia d'una trucada inesperada o pel sorollet incessant d'un sms.

La telefonia móbil és un dels sectors de les telecomunicacions que més ràpidament ha crescut en el nostre país. La societat s'ha "mobilitzat" i ho ha acceptat amb una certa naturalesa i facilitat. Això ha propiciat que les ciutats s'hagin hagut d'adaptar també a aquest fenómen, i això no sempre és tan senzill.

Com és sabut, les estacions base de telefonia móbil són a la vegada una solució i un problema. Una solució per què permeten satisfer la enorme demanda que s'ha creat i garantir als usuaris la qualitat del servei. I un problema ja que la seva ubicació ha provocat més d'un problema per què ningú les vol tenir a prop.

Per tal de suportar la infraestructura de la xarxa, en aquestes estacions hi han instalades una sèrie d'antenes, que emeten les ones electromagnétiques amb les que funciona el servei. Els nivells de potència emesos depenen fonamentalment de la distància a la que es vulgui arribar i de la zona a la que es desitji oferir cobertura. Per tant, d'aquí s'extreu una primera conclusió: si les operadores es veuen obligades a instal·lar un menor número d'estacions base es veuen obligades a emetre una major potència.

Sembla ser que si una persona es llargament sotmesa a emisions electromagnétiques pot desenvolupar problemes de salut, encara que existeix molta desinformació sobre el tema. Evidentment, senyals amb un nivell de potència elevat no són saludables, però encara no s'ha pogut determinar un límit que marqui la frontera entre aquests nivells perjudicials i els que no ho són, i aquí és on radica bona part de la problemàtica i de la polémica que generen aquestes instal·lacions.

Només vull fer un breu apunt tecnológic sobre aquestes antenes, i és que emeten radiació amb una certa directivitat, és a dir, que conentren la energia en zones concretes de l'espai i aquestes zones no es troben precissament sota la própia antena. Per tant, segona conclusió: si et coloques a sota de una antena, segurament no rebràs res.

Jo, per la meva part no sóc amic de donar la culpa a aquestes antenes de tots els mals cancerígens de les que se les acusen, ja que l'entorn en qué vivim esta ple de moltes altres fonts d'electromagnetisme, amb les que portem convivint molt de temps i de les que poca gent o ningú s'ha queixat, com per exemple els monitors d'ordinador, el televisor o el microones. Ara bé, la realitat en aquest àmbit exigeix resposta per part de les administracions, buscant que els interessos de la tecnologia no entrin en conflicte amb els interessos de la salut ciutadana.

En aquest sentit, penso que l'Ajuntament de Mataró va actuar bé quan l'abril de l'any passat va decidir suspendre la concessió de llicències per a instal·lacions de raciocomunicació. Calia calmar una mica les inquietuts ciutadanes que s'havien generat al voltant del tema i era necessària una revisió profunda de la situació. Com a continuitat amb el treball iniciat amb aquesta suspensió, s'està redactant un Pla especial urbanístic per ordenar la ubicació d'aquestes instal·lacions i, a més, durant els próxims mesos es renovarà la suspensió durant un any més. Una de les principals prioritats ha de passar per aconseguir que les diferents operadores comparteixin els espais per instal·lar les seves antenes i que aquests espais siguin els més adequats possibles. I em consta que aquest pla s'està treballant amb aquesta idea.

Jo mentrestant viuré uns quants dies sense móbil fins que pugui comprar-me'n un altre, i és que potser sí que ens hem tornat una mica esclaus del móbil. En fi, coses del món que ens ha tocat viure...

Imatge de wikipedia.org