Miratge

A vegades ets plenament conscient de que la felicitat és quelcom instantani, que només s'experimenta en moments determinats i de que únicament la sents puntualment quan et fan sentir bé. És com un miratge.

Durant el paréntesi de la setmana santa no puc dir que hagi estat feliç, però sí que hi han hagut moments feliços, també alguns sense gens d'alegria.

Tinc molt clar amb quin moment em quedaria de tota la setmana. Aquella conversa animada i de sobte una cara de sorpresa i crec que d'alegria (la meva cara també). Un moment dolç i una mirada en la que podria caure i en la que em podria perdre sense problema, no m'importaria. Tu sí que em vas fer sentir bé. I només vas necessitar un subtil somriure per aconseguir-ho. Si la màgia existeix, deu ser enmascarada dins d'aquesta forma.

Sovint tinc la percepció de que tu també ets com un miratge al que per molt que m'esforci caminant, no hi podré arribar. Potser és veritat, no ho sé. O em venen les tremolors per pensar que puc acabar gastant tots aquests moments i quedar-me sense res. Ho confesso, en aquests temes em torno una persona insegura.

Però no puc fer-hi res. Prefereixo intentar arribar al teu miratge que quedar-me quiet i contemplar-lo de lluny. Potser, després de tot, no és un miratge. Només potser.

Imatge de http://www.zumzumgallery.com/nina/_web/di_miratge_dentrific_500.jpg