Calor, Festa, Cerdanyola

Cada dia que passa és va fent més notória l'arribada imminent de l'estiu. Els calors apreten, les faldilles és van deixant notar, les anades al frigorífic s'han anat fent més freqüents i va començant el degoteig festiu als barris de Mataró, que s'allargarà durant tots els mesos d'estiu.

Aquest cap de setmana va ser el torn de les festes del meu barri, Cerdanyola. Durant tres dies es van celebrar activitats de tota mena pels carrers i places del barri, amb la voluntat d'aconseguir que els veins sortissin al carrer i el féssin seu. La meva participació en les festes de barri sempre ha sigut moderada, ho reconec, però sempre m'ha agradat deixar-me caure per algun dels actes de la festa. Aquest any la festa s'ha desenvolupat en diversos espais i places.

El divendres a la nit em vaig acostar a la plaça Onze de Setembre per passar una estona amb els amics veient i escoltant als grups participants al Garrofa Rock 2006. Entre els grups, els sempre clàssics "Pandilla Basura" (increïble la quantitat d'actuacions que aquest grup arriba a fer en festes de barri) i diversos grups d'estil alternatiu i mestís. S'estava bé amb la fresqueta al carrer amb una cervesa i un grapat de bons amics.

El dissabte a la tarda vaig passar per la inauguració de un nou equipament cívic al carrer València. Em va sorprendre de manera molt grata el nou local, per la qualitat de les instal·lacions i les diverses sales que el formen. Ara toca que la gent del barri l'ompli de vida i d'activitat, com van coincidir en recordar durant la inauguració la regidora de participació, el president de l'associació de veïns del barri i l'alcalde, que també en parla en el seu post d'ahir. Sortint del local, vam passejar una mica i ens vam acostar a la plaça d'Andalusia, on durant la tarda es va fer una xocolatada popular per a nens i nenes (i alguns no tan nens).

Durant el matí del diumenge, de nou a la plaça Onze de Setembre, em vaig passejar sota un sol de justícia per la matinal intercultural amb les actuacions de la Casa d'Andalusia, la Divina Pastora i el Círculo Flamenco. A més, vam passar l'estona escoltant la poesia de María José Robledo i per acabar, una mica de rumba, amb El Taranto. Molta calor, la gent agrupada a les ombres dels arbres de la plaça i en general, participació mesurada als actes pels que em vaig deixar caure.

Fa anys, recordo que fins i tot, més enllà de les festes del barri, hi havien molts carrers que tenien la seva própia festa, com el carrer Burriac o el Marathon. Amb el pas dels anys, moltes d'aquestes festes s'han anat deixant de fer, i és que, certament costa molt renovar-se i trobar gent que s'impliqui i que vulgui dedicar una part del seu temps a treballar pels demés, per exemple a través de la organització d'aquestes festes. És un tema per reflexionar-hi una mica.

Imatge de capgros.com