La nit al dia... sobretot la nit

Ahir, al programa "La Nit al Dia" de Televisió de Catalunya, presentat per Mònica Terribas, va tenir lloc un interessant debat sobre l'Estatut entre els dirigents de les organitzacions juvenils dels partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya. Tot i que la hora a la que va començar el programa no era massa alentadora (prop de les 12 de la nit), vaig aguantar per curiositat però també per les ganes d'escoltar i conéixer les opinions dels convidats.

Hi van participar el secretari general de la JNC, Jordi Cuminal; el portaveu nacional de les JERC (i blocaire), Pere Aragonès; el president de NNGG de Barcelona, José A. Coto; la coordinadora nacional de Joves d'Esquerra Verda, Laia Ortiz i en Raul Moreno, Primer Secretari de la JSC i blogger.

Des dels inicis del debat, en la mateixa ronda inicial, els participants van començar a marcar possicions. Mònica Terribas, abans de donar pas al debat própiament dit, va donar la sortida amb la pregunta: "Penseu que davant de la situació actual ens trobem en un moment históric?", cosa en la que tots els convidats van coincidir. Bé, gairebé tots, doncs el representant de NNGG enlloc de valorar si ens trobem en una situació histórica, directament es va llençar a dir (i a repetir) com de dolenta i de malvada era la proposta d'Estatut que els catalans i catalanes hauran de votar el 18 de juny. Semblava una mica fora de lloc (i de joc).

Durant tot el programa, la resta de tertulians van iniciar l'intercanvi d'opinions sobre els continguts del text, cosa que sincerament va ser d'agraïr, ja que en aquest tema és fàcil que un debat d'aquestes característiques desemboqui en una série de valoracions sobre l'actuació dels diferents líders polítics durant les negociacions. Com ja he dit, això no va succeïr, i en canvi es van exposar arguments més o menys sólids a favor del sí o del no a l'Estatut. Deixaré a part les paraules que va esgrimir el president de NNGG, ja que només va exposar arguments del tipus "en l'Estatut hi han molts articles, només n'hi ha un que parli dels joves... la paraula jove només surt XX vegades en tot el text, en canvi paraules referents a les institucions catalanes surten XX vegades", en definitiva, bastant lamentable. Va demostrar clarament que el seu és un "No" sense arguments, basat en el desig clar de la no millora de l'autogovern ni del finançament, així com de les competències, de Catalunya.

D'altra banda queden els arguments desenvolupats per en Pere Aragonès, representant de les JERC. En el seu discurs es fa evident la seva condició d'independentista, doncs des del seu punt de vista la proposta d'Estatut que tenim sobre la taula no resol "l'espoli fiscal" ni reconeix "la realitat nacional de Catalunya". A més, també va dir que en cas de ser aprovat, aquest text ens hipoteca durant molts anys. Crec que s'equivoca demanant el vot contrari a l'Estatut.

Si jo fos nacionalista (que no ho soc), mai diria que no a qualsevol millora real per al meu país. Però és que a més resulta que aquest Estatut no representa una millora qualsevol, sino que ens permetrà millorar el finançament de Catalunya (amb un 50% més d'inversió per part de l'Estat, any per any) i ens otorgarà 50 noves competències que fins ara no teníem. Algunes de les noves competències permetran als governs de Catalunya fer front amb més i millors garanties als principals problemes dels i de les joves, principalment en temes relatius a la emancipació jovenil i, per tant, en formació, educació, ocupació i també habitatge. A més de les noves competències, el nou text permet definir de manera molt clara quines competències són exlusives i quines són compartides, donant solució a situacions conflictives en aquest aspecte.

I a més, en cara que no es vulgui reconéixer, els únics beneficiats amb el vot contrari a aquest Estatut són els representants de la dreta més rància, aquells que no han cessat de dir barbaritats durant els últims temps i que, s'ha de dir clarament, no volen una millora de l'autogovern de Catalunya. Aquells que no volen sentir a parlar d'Estatuts (com fa gairebé 30 anys no volien sentir a parlar de la Constitució), perquè tenen una idea d'Espanya que xoca frontalment amb la nostra idea i el nostre model de caminar cap a un estat federal. A la hora de la veritat, diguin el que diguin, no hi haurà diferències entre el "No" d'en Pere Aragonès i el "No" d'en Vidal-Quadras, tingue-m'ho clar, si us plau.

El 18 de juny se'ns presenta una proposta raonable, raonada, que no ens farà millors per sí mateixa, però que ens obre noves oportunitats de les que fins ara no disposàvem i que en definitiva, donarà al govern de Catalunya, i també als Ajuntaments dels nostres municipis, major capacitat per encertar o equivocar-se. Només per això ja mereix la pena.

Imatge de http://www.tvcatalunya.com/