El Congrés de les Sensacions

Ahir es va celebrar el II Congrés de la JSC Mataró, que entre altres coses, ens ha servit per a renovar el nostre projecte i també la executiva de la nostra agrupació amb un nou grup de persones i en el transcurs del qual he estat escollit 1er secretari per a posar-me al capdavant d'aquesta nova direcció.

Tot i que ja ho vaig fer ahir, vull donar les gràcies a tota la gent que ho ha fet possible, hi ha hagut molt de treball, molt de "curro" al darrera. Especialment a aquelles persones que s'han passat les últimes setmanes pendents de que tot surtís bé i que tot estigués a punt. Mai em cansaré d'agrair certes coses, de veritat.

La tarda i la nit van ser plenes de detalls i de sensacions per a no oblidar, me les guardo totes, encara que segur que me'n deixaré alguna. Penso en la preparació de la sala (en la que jo no vaig poder ajudar, però que quan hi vaig arribar tot estava més que preparat), en el post "in situ" de la Eulàlia, en el post online d'en Ramon, en la frase d'en Remigi Herrero ("els joves sou el futur, però també el present"), en la confiança que ens va donar en Ramon en el seu discurs, en la presència de alguns grans amics que tot i no sentir gaire interés per la política, van acompanyar-nos i als que els agraeixo la seva presència, per a mi era tot un luxe que estiguéssin allà.

També penso en el compromís que assumim conjuntament amb el company (també amic) Victor Martínez i tota la JSC Maresme per a que la próxima Zona Roja torni a ser a Mataró, hi treballarem de valent. I en les paraules sobre els sentiments que ens va dedicar en Joan Antoni Baron, que per cert, ahir no va poder postejar al seu blog (crec que és el primer dia que no ho fa).

A nivell més personal em guardo les felicitacions que vaig rebre (les agraeixo, però espero que les felicitacions arribin també el dia que me'n vagi, amb la feina feta). En un altre nivell encara més profund em guardo els somriures, les mirades i també una cosa que em va dir l'amic Sergio més enllà de les 2 de la matinada, una d'aquelles frases que marquen i que per complicitat amb ell no reproduiré aquí. Ja us dic, me la guardo.

I també penso en l'amic Xesco, del que he aprés tantes i tantes coses sense gairebé adonar-me'n. Ahir ens vam despedir d'ell. La seva és una despedida de la direcció política de la JSC i sé que el continuarem tenint al costat sempre que ens faci falta. He conegut a poques persones que tinguin la capacitat de dir les coses amb la claretat que les diu en Xesco, i sempre amb les paraules justes. També penso en els companys Jordi Palacios i Carles Fernàndez, als que amb aquest congrés també despedim de la seva militància a la organització.

Tots tres són models que hem de tenir ben presents d'ara en endavant. Ells ens han donat l'empenta que avui ens permet ser on som i ser el que som. El seu exemple ens ha de servir per poder definir a on volem arribar i el que volem ser a partir d'ara.

Podria seguir parlant del dia d'ahir, però crec que és el moment de que comenci a posar-me mans a l'obra per a que enlloc de passat, poguem parlar de futur i, no ho oblidem, per suposat també de present.