Maragall

Avui fa dues setmanes que tranquilament feia un café al costat de la Plaça Catalunya amb l'Oriol Vaquer i en Francesc Amat. Veníem de l'acte "l'Estatut del S.XXI", organitzat per la Fundació Rafael Campalans, però penso que sobretot veníem de passar una estona amb en Pasqual Maragall, el President de la Generalitat.

Aquell dia, caminant avall pel Passeig de Gràcia, ens arrossegava la impressió d'haver tingut al davant a un Maragall en clau de despedida. El President ens havia parlat de l'Estatut, sí, però sobretot ens havia parlat de joventut, de la seva i de la nostra, de com passava el temps, del com ens afecten els canvis, de les diferències entre la joventut d'ara i la de la seva època, quan ell encara era un jove ple de somnis, com qualsevol dels que omplíem la sala.

El President ens va recordar la seva afició a la lectura i de com amb el pas dels anys cada cop havia tingut menys temps per als llibres. Ens va dir: "un dels primers llibres que vaig llegir va ser l'Idiota, de Feodor Dostoievski". Aleshores, la gent que ens aplegàvem a la sala vam riure. "Si l'haguèssiu llegit, no us faria gràcia", va dir amb un somriure a la cara. Magistral com sempre, qui riu l'últim, riu més bé, vaig pensar. I va continuar: "No deixeu mai de llegir, si ho feu, us convertireu en esclaus del moment.". Senzillament genial.

Vam tenir la immensa sort (penso) de compartir aquell migdia amb en Pasqual Maragall. I en aquella jornada, tot i que no ho va dir, la seva cara i el to de la seva veu ja ens van anunciar que ens trobàvem davant d'una mena de despedida. Avui, quan he sentit les notícies, no he sentit sorpresa, portàvem massa setmanes sentint a parlar del tema.

Fa uns tres anys de la primera vegada que vaig veure a en Maragall. Va ser quan va venir a Mataró, un diumenge al matí durant la campanya que el va portar a la presidència de la Generalitat, encapçalant un canvi més que necessari. Han passat moltes coses des d'aleshores, potser massa i no totes han sigut positives. Però tinc la sensació de que, amb el pas del temps es valorara amb justícia els últims anys de govern catalanista i d'esquerres a Catalunya, el govern Maragall.

Ha sigut el President de l'Estatut, l'home clau de tot el procés. També el President que ha donat prioritat a les polítiques socials al nostre país, per damunt d'altres qüestions. Però sobretot penso que poques vegades un President de la Generalitat havia tingut tants maldecaps per a poder governar amb tranquilitat. Evidentment, si pensem en els últims anys, tranquilitat ni ha hagut molt poca, però també és de justícia reconéixer que amb el President Maragall, Catalunya ha posat el peu a l'accelerador per a la modernització com a país que ens era necessària.

Ara cal que la feina iniciada pel President pugui continuar endavant amb força i, en tot cas, siguin quines siguin les persones que ho hagin de fer possible, cal donar-li les gràcies pel camí recorregut.

Foto, Maragall al Casal de la Nova Aliança de Mataró (09/06/06): Quico Melero