viernes, julio 28, 2006

No a les Guerres


Els dies de Santes són diferents a la resta. La festa els fa únics. L'ambient en alguns moments es fa indescriptible i fins i tot quan et trobes lluny dels actes de Santes, notes alguna cosa especial al cos.
Dimarts vaig ser a la crida, a la que fa anys que no hi falto. Em va agradar sentir al meu alcalde parlar de pòlvora, la que ens fa gaudir aquests dies a Mataró, que retrona amb el soroll dels petards i dibuixa el color dels focs artificials, però també la que a l'altre costat del Mediterrani retrona amb el soroll dels canons i tinyeix amb el color de la sang la vida de persones. Mai veuré amb bons ulls la mort d'innocents en nom de la lluita contra el terrorisme.
Es bo que en els moments de festa que vivim aquests dies a Mataró ens aturem a pensar en la barbàrie que asola el Líban, on cada dia moren nens i nenes a mans de les bombes d'Israel. Com podem pensar que arrebatant les vides dels nens i nenes i destruint els seus hogars s'aconseguirà posar fi a Hezbolà?
Amb cada bomba, cada ferit i cada mort, el final del terrorisme s'allunyà un pas més enllà. Amb cada injustícia, l'odi creix i l'odi és precissament la font d'on neix la llavor del terrorisme salvatge i cruel que mata israelians innocents.
Ara per ara, l'únic que s'està fent és alimentar aquest cicle despiatat. I mentre governs com els Estats Units continuin fent de la resta del món el seu pati de jocs particular sembla que no hi hagi res a fer. La pau és un mal negoci per a ells, que són els majors productors armamentístics del món.
El camí que m'agradaria veure al món recòrrer, passa per unes Nacions Unides fortes, que funcionin amb la intenció real que van ser creades i no estiguin instrumentalitzades pels països més poderosos militarment.
Cal que alguns deixin de saltar-se les resolucions de l'ONU, cal evitar aquestes idees que divideixen el món entre bons i dolents. Cal començar de nou, però com que això no és possible, cal seny, cal pressió internacional, cal que se senti la veu de les persones normals, que som la majoria. Cal dir amb una veu alta i clara "No a la guerra, a aquesta guerra, a totes les guerres". Ja és suficient...
Imatge extreta del blog d'en Jordi Merino

8 Comments:

Blogger Pedro said...

Una visió ben simple i frívola de la política internacional i de la realitat, com si les úniques guerres importants fossin les dels Eua i Israel. I per cert,la imatge que has posat no és precisament espontània...
http://barcepundit.blogspot.com/2006/07/pallywood-en-galilea-seguramente.html

8:18 p. m., julio 30, 2006  
Blogger Javi said...

Pedro,
fa temps que he participat de diverses activitats organitzades per la Plataforma Aturem la Guerra, sorgida arrel de la intervenció a l'Iraq. Aquesta plataforma, després d'una reflexió, va decidir adoptar el lema "No a les guerres, treballem per la Pau", al que en certa manera fa referència el títol del post, doncs estic d'acord amb aquesta idea que busca conscienciar sobre els molts conflictes armats que hi han al món.

A partir d'això no entenc perquè dius que el que es comenta al post dona una visió simple i frívola de la realitat, sobretot perquè encara que fas aquesta acusació no em dones explicacions ni argumentacions de les raons que et porten a pensar d'aquesta manera.

Per altra part, si vaig posar aquesta foto era només perquè crec que era una imatge que cridava l'atenció. Ja sé que no era una fotografia espontània, no és gaire difícil adonar-se'n...

11:21 p. m., julio 30, 2006  
Blogger Pedro said...

D'entrada, sort que a la guerra de Bòsnia Eua no va fer cas a l'Onu, perquè si ho hagués fet no quedaria ni un bosni i Milosevic s'hagués sortit amb la seva no només a Srebrenica ("protegit" per la Onu) sinó també a Gorazde i Zepa. El maleït secretari general Bouthros Ghali en té la culpa.

D'altra banda aquesta facilitat per culpar els Eua i criticar-los però no dir ni una paraula del gran aliat de Zp el dictador feixista Putin em sembla hipòcrita. Txetxènia és la pitjor zona del món on viure, i tot perquè no hi han entrat els mitjans. El que fa la comunicació. El camí no és la demagògia de Pepiño Blanco, antisemita declarat.

Per cert, "arrebatar" i "hogar" és un castellanisme.

2:46 a. m., julio 31, 2006  
Blogger Javi said...

Pedro,
d'entrada et diré que no m'agrada que alguns països es saltin "a la torera" les resolucions de la ONU, per tant, no em sembla bé que els EUA facin el que els hi doni la gana. Per les teves paraules sembla que no tu no penses el mateix i que, per tant, si els EUA volen passar de les regles del joc doncs no succeeix res.

Per altra part, sento que et molesti la meva "hipocresia" (encara que en aquest post no és tractava de parlar d'en Putin, ja en parlarem un altre dia). En tot cas, a mi tampoc m'agrada gaire que parlis de resolucions de la ONU i els EUA, i no diguis ni una paraula d'Iraq. Això suposadament també és "hipocresia".

Finalment, no crec que l'actitud d'en Pepe Blanco sigui antisemita, potser pots arribar a interpretar-la com antiïsraeliana, són coses diferents.

Per cert, tens raó, "arrebatar" i "hogar" són castellanismes, és el que té fer servir dues llengües de manera habitual per a expressar-se, a vegades tens interferències lingüístiques...

3:09 p. m., julio 31, 2006  
Blogger Pedro said...

La Onu després de Srebrenica i Ruanda va perdre tot el seu prestigi i utilitat. Res del que faci la Onu des de llavors té credibilitat, ha de ser renovada urgenment.
Dels Eua i Iraq ja n'has parlat tu, el que passa és que pel fet que a el periódico i a el Pais no es parli de les altres guerres del món perquè no els hi importen no vol dir que nosaltres n'haguem de deixar de parlar. Hem de parlar d'allò que importa, no d'allò que vol que parlem en Polanco.

4:09 p. m., julio 31, 2006  
Blogger Javi said...

Estic d'acord amb tu en que cal reformar la ONU, però això no es farà en dos dies, per molta urgència que hi hagi.

I si alguns estats continuen fent servir la ONU només en favor dels seus interessos mai aconseguirem unes Nacions Unides fortes, que serveixin de veritat per a alló que van ser creades.

Nosaltres no hem de deixar de parlar de cap guerra i certament són molts els mitjans (no només el Periódico i el País) els que obvien molts dels conflictes que hi ha al món.

Salut!

9:15 p. m., agosto 01, 2006  
Anonymous Anónimo said...

No vull tallar-vos el tema, ja que es molt interessant, sols una pregunta:
Javier, estem a dilluns 23 i parles de les paraules de l'alcalde a la crida?

Suposo que et refereixes a les de l'any passat?

Llavors no se si fas un remember o simplement que aprofites l'article de fa un any, per la crida d'aquest abans que passi.
Espero que aquesta tècnica no s'aprengui a les escoles aquestes tan interesants.

12:37 p. m., julio 23, 2007  
Blogger Javi said...

Talp,
si et fixes en la data de l'article, veuràs que aquest article va ser publicat l'any passat (2006).

La próxima vegada que facis un comentari fixa't una mica en la data dels articles.

12:45 p. m., julio 23, 2007  

Publicar un comentario

<< Home