Model de Joves

Aquest matí, poc després de l'ofrena floral, conversava amb una persona que em deia alló que he sentit tantes i tantes vegades en relació amb els joves i la pol·lítica: el poc interés i la poca implicació que, en general tenen els i les joves envers la pol·lítica. Sentir això en un dia com avui m'ha fet reflexionar sobre algunes coses.

Aquest any la diada nacional de Catalunya ve especialment marcada per les properes eleccions al Parlament de Catalunya, doncs es respira l'ambient pre-electoral i es denota en moltes de les intervencions que he pogut sentir aquest matí, sobretot quan alguns parlen de l'1 de Novembre com el dia en que els catalans i catalanes estan cridats a triar un "bon govern". Jo em pregunto que és el que vol un "bon govern" per a la joventut catalana.

Més enllà de respostes que facin referència a propostes concretes per a la joventut (per a això ja tindrem a les mans els programes electorals), sobretot em pregunto quins joves volem al nostre país, quin model de joventut volem tenir als nostres pobles i ciutats. I mentre pensava en això, he recordat un vell article de Joaquín Almunia, "Los jóvenes y la política", publicat a El País al juliol de l'any 2000.

En aquell article es feia referència a unes declaracions d'Aznar durant un viatge a la Xina. L'ex-president del govern, durant l'esmentat viatge va aconsellar als universitaris d'una escola de negocis de Shanghai que seguissin el seu exemple, en quant a que no es deixessin portar per la pol·lítica fins que la seva vida estigués encarrilada. Hi ha una frase que s'atribueix a Franco, conversant amb un dels seus ministres tecnócrates: "No se preocupe, López. Haga como yo y no se meta en política".

Bingo, aquesta és la idea. La dreta vol joves que segueixin els models de dreta, allunyats de l'interés per la pol·lítica, construint una societat on la separació entre pol·lítica i joves és total, on els pocs joves que puguin tenir inquietuts pol·lítiques siguin triats a dit i on se'ls marqui el camí a seguir, on tot estigui "atado y bien atado". I per il·lustrar tot això, només ens hem de fixar en la trajectòria del que suposadament (que jo sàpiga, encara ningú l'ha votat com a tal) serà candidat de CiU a la presidència de la Generalitat.

Fins als 31 anys, Artur Mas no es va fer militant de CDC, precissament quan la seva vida ja estava encarrilada (tal i com aconsellava Aznar als estudiants xinesos), doncs abans havia estat nomenat Director General de Promoció de la Generalitat. El Sr. Mas dona (curiosament) un perfil molt adequat als interessos del Partit Popular, amb el qual ha demostrat diverses vegades que pot entendrés molt bé i amb el que si es presenta la oportunitat, segur que s'hi tornarà a entendre.

De les moltes qüestions que es clarificaran a partir del dia 1 de Novembre, aquesta em sembla una de les més fonamentals. Com volem que sigui la joventut del nostre país, però sobretot, com vol el futur govern de Catalunya que siguin els joves de Catalunya? Sense cap mena de dubte, si el próxim govern és de caire conservador, de dretes, es treballarà per a que els joves catalans no s'interessin per la vida pol·lítica fins que no tinguin "la seva vida encarrilada". En general, allunyant als joves de qualsevol àmbit on poguem expressar la nostra veu amb força i determinació, sense deixar-nos participar de l'aplicació de les polítiques que puguin donar solució als nostres problemes i inquietuts.

Hi ha una frase de Kofi Annan que precissament parla d'això: "Sociedad que aísla a sus jóvenes, corta sus amarras. Está condenada a desaparecer". No vull un govern que treballi en aquest sentit. Definitivament, l'exemple de l'Artur Mas no és el meu exemple.

Si no, ara mateix no estaria escrivint això.

Imatge de http://www.pvp.org.uy/puno.jpg