El dia després

Que no estic content no deu semblar estrany a ningú, però per altra part, que tampoc estic decebut tampoc no hauria de semblar estrany a ningú.

Esperava un resultat lleugerament millor, com gairebé sempre un espera del seu partit. Però des de feia dies tenia dues coses clares: que les eleccions les guanyaria CiU i que existiria la possibilitat de reeditar el tripartit.

I totes dues coses s'han acabat complint. De fet, la possible reedició del govern catalanista i d'esquerres sí que em desperta il·lusió, i espero no ser l'únic. Em considero tripartidista, partidista del tripartit, fen el joc de paraules. En qualsevol cas, a mesura que passin els dies els responsables de les negociacions diran i decidiran.

Els resultats d'ahir conviden a fer certes reflexions que, almenys en el meu cas, encara estic fent. Em preocupa molt l'abstenció. Hi ha hagut molta desgana en aquestes eleccions i, sincerament, penso que fer unes eleccions el dia 1 de Novembre tampoc era la millor de les opcions.

S'ha notat l'efecte Estatut en diversos aspectes i el PSC no ha sigut capaç de mobilitzar al seu electorat. La gent jove ha votat menys que en altres eleccions. Potser la política en sí mateixa i les campanyes electorals haurien de tenir-los més en compte. Quan els joves es mobilitzen, les esquerres guanyen. O no som capaços de veure-ho això?

Cal reflexionar i sobretot, cal treballar. I per cert, també cal felicitar i reconèixer als guanyadors de les eleccions en vots i en escons. Jo, des d'aquí, els felicito. I per ser sincers, també els desitjo almenys quatre anys més d'oposició.

Imatge de http://socialistes.org/