L' Avui de dissabte

Francesc Puigpelat, en el seu article d'opinió "Ultraconvergència a Guinea" al diari Avui del passat dissabte esmentava, entre altres blogs socialistes, el blog d'un servidor. Comentava que la frase que encapçala aquest espai serveix per il·lustrar la dèria que s'ha desatat pel món dels blogs. Potser sí.

Respecte a la frase en qüestió, "Para ciertos hombres, nada está escrito si ellos no lo escriben", esta extreta de la pel·lícula "Lawrence d'Arabia" i la diu un beduí poc després de que es produeixi una de les escenes més grans del film (per cert, ara mateix estic llegint "Lawrence y los árabes", de Robert Graves).

En tot cas, la idea es ben clara: algunes persones es construeixen a si mateixes i decideixen seguir el seu propi camí, posant les ganes i els esforços que siguin necessaris. El món dels blogs és una mica així, cadascú segueix el seu propi camí i hi dedica el temps i la originalitat que considera oportuna, fent anar el seu blog cap enllà on vingui de gust a cada moment.

I per això mateix no estic d'acord amb la afirmació que en Puigpelat fa al mateix article, dient que els blogs socialistes "Semblen un orfeó: tots canten la mateixa cançoneta de manera harmònica i amb escassa originalitat", afegint a més, que el solista és Miquel Iceta.

La blogesfera socialista és testimoni viu de la seva pròpia varietat i en molts casos, originalitat. I donar-se un passeig virtual per uns quants blogs socialistes ben escollits és un bon exercici per comprovar-ho. No posaré exemples concrets, millor que cadascú trobi els seus favorits, com els he trobat jo.

Més que un orfeó, els blogs socialistes semblem un disc recopilatori d'èxits de molts grups. Cadascú aporta el seu ritme, però en conjunt acabem formant un gran àlbum. I almenys a mi ningú m'ha dit mai quina música he de tocar a cada moment. Per cert, a l'anunci televisiu de campanya d'ERC sí que hi surt un orfeó...

Imatge de http://image.listen.com/img/356x237/3/7/9/4/514973_356x237.jpg