domingo, julio 22, 2007

Reflexió

Acabo d'arribar a casa després de passar el cap de setmana a Vilobí d'Onyar (La Selva), on la Joventut Socialista de Catalunya ha celebrat la seva escola nacional de formació, debat i reflexió. Xerrades interessants i moments apassionants, a més d'anècdotes, han conformat el gruix del cap de setmana. Un cap de setmana, per cert, en el que la JSE, organització germana de la JSC, ha celebrat el seu Congrès i ha renovat els seus òrgans de direcció.
Aquesta escola ha tingut un nivell ben alt de continguts polítics sobre l'actualitat, amb la presència dels consellers Nadal i Geli, o l'eurodiputat Josep Borrell. S'han posat idees potents sobre la taula que permeten entendre amb una visió més global l'actualitat política i el cap a on ens dirigim. Penso que, a la vegada, aquestes idees ens han de permetre construir projectes des de la proximitat.
La Joventut Socialista, a través de les seves agrupacions, ha de canalitzar les inquietuts dels joves de Catalunya. La nostra, que és una organització que defensa idees i valors socialistes, ha de donar valor i explotar aquestes idees força. Precissament perque aquests valors son actuals i d'interés per a la gent jove del nostre país. O potser algú creu que l'igualtat, la pau, l'emancipació o la solidaritat són temes que no interessen als joves d'avui?
Hem de fer valer i saber explicar la complexitat del nostre missatge. I la complexitat del nostre missatge té el seu reflexe en el concepte de socialisme, per tant, parlem de socialisme, doncs som socialistes.
No ens adormim en una política gris. Fem funcionar de manera separada (però sense que es perdin de vista) els governs que administrem i la nostra organització política. Ho hem de fer per donar respostes a les veritables inquietuts i problemes de la gent jove. I poso un exemple, potser ara per ara, no podem aconseguir que el govern fixi el salari mínim en 1000 €, però això no vol dir que no ho haguem de començar a demanar ja. Si no ho aconseguim avui, ho aconseguirem demà, però fixem objectius.
El que tinc clar és que si no comencem a fer això (i moltes altres coses), seguirem alimentant la desafecció per la política i els polítics. Reflexionem.

posted by Javi at 18:15