Temps de vacances

Fa dies que soc de vacances. Semblo desaparegut. Ni se'm veu pel carrer ni pels meus llocs habituals. Ni tan sols actualitzo el bloc. Fa dues setmanes que no postejo i això, se'm fa realment estrany. En qualsevol cas i diposat a trencar amb aquest particular rècord negatiu, m'he plantat davant la pantalla de l'ordinador i el teclat, per deixar volar les mans (que no l'maginació) esperant que en resulti alguna cosa.

En dues setmanes hi ha hagut de tot. A Mataró, Santes, que no és poc. De fet en tinc un meme pendent que m'envia la Rosa i que em servirà com a excusa per a tornar a actualitzar el blog, potser demà mateix. Pel que fa a mi mateix, estic perdut, ja els hi he dit. Però no creguin que m'he perdut gaire lluny, que aquests dies els estic passant majoritàriament a la meva ciutat. Amb escapades puntuals, això sí.

En aquests dies he tornat a caminar per Platja d'Aro, on feia gairebé deu anys que no m'aturava. He assistit a nits memorables de rock amb accent de Buenos Aires i del País Basc. He conduït de punta a punta de Catalunya sota la llum de la lluna plena. He agafat llibres amb ganes. He passat estones estirat al costat d'un riu mirant el cel de color blau. He dormit en cases al mig del camp i en xafogoses tendes de campanya. He anat al cinema. He deixat d'actualitzar el blog. Fins i tot, he anat a la platja. I això últim, que podria sembla d'alló més normal en els temps que corren, en el meu cas potser no ho és tant.

Llegint això els podria semblar que ja se m'acaven les vacances, però la veritat és que encara tinc una setmana i mitja abans de tornar. I entenguin per "tornar" moltes coses, no parlo només de feina. Fins aleshores, els hi desitjo bones vacances, siguin on siguin.

Foto de Quico Melero