Freguesía

El dimecres és la frontera entre la mitja setmana viscuda i la mitja setmana per viure. Per tant, és un bon moment per pensar una mica en el que ens espera i tenim per davant. Últimament el ritme de les coses, a vegades imposat i a vegades autoimposat, m'obliga a viure una mica massa al dia. I no em malinterpretin, viure al dia té el seus encants en determinats aspectes, però també presenta els seus inconvenients. Entre d'altres, presenta el problema de la pèrdua de perspectiva i la manca de planificació del rumb d'un mateix.

Suposo que per aquest motiu, també perquè aquest any no tindré vacances d'estiu en el sentit convencional del terme i perquè tinc ganes de viatjar, he decidit que encara que no siguin convencionals, aquest any penso gaudir d'unes vacances úniques. I penso barrejar el viatge conceptual amb el viatge físic, amb una dimensió diferent a la que normalment he viscut fins ara. No tinc res organitzat, però tinc una vaga imatge del que em ve de gust.

Probablement a soles, en un lloc on no coneixes ningú, envoltat d'uns carrers desconeguts i sense poder-te expressar en la teva llengua... aquestes són les premisses que marcaran una aventura que de bon segur que mereixerà la pena. No en tinc cap dubte.

Imatge de http://media.collegepublisher.com/media/paper941/stills/sak33w8w.jpg