La Plaça

Els carrers estrets atapeïts de gent de totes les procedències s'encarreguen de dissimular l'ambient fred d'una tarda d'hivern. La barreja d'olors, colors i productes resulta estranya en un indret com aquest.

A la meva esquerra un grapat de plantes medicinals s'amunteguen davant d'un tipus ataviat amb una túnica gastada. No sé com pot suportar aquell excés aromàtic durant tot el dia, allà impasible davant de la gentada que travessa constantment per davant de la seva parada. Alguns s'aturen en busca del remei pel seu mal particular o tan sols per comprar una mica de regalèssia natural. Jo, en canvi, m'afanyo a deixar enrere aquell indret. Una mica més endavant hi ha una immensa font repleta de carn a sobre d'una brasa també immensa. La gent s'amuntega contra el fum buscant una mica de calor, humà, però també la que surt del foc. La majoria espera el seu torn afamats per la gana.

De mica en mica el cel es va enfosquint i els carrers agafen un altre color. Malgrat això, encara continuen plens de gent, fins al punt, que fins i tot sembla que cada vegada es vagin omplint més i més. D'un carreró estret apareixen tres personatges inversemblants portant torxes que dibuixen i retallen les siluetes de la gent contra els murs de pedra. Corren i es mouen desordenadament, cridant i provocant la mirada curiosa dels que ens creuem en el seu camí. Els estrafolaris personatges van quedant enrere mentre iniciem la pujada d'un camí que ens porta fins a un dels extrems de la Plaça Major, que es veu sorprenentment mig buida per culpa de la seva inmensitat. Aprofito el moment per fer una ullada al cel nocturn de la plaça. No fa ni un xic d'aire i la temperatura, freda, és perfecta.

M'envaeixen records en aquell indret. Bons records que ja són records gastats. Fa molts anys vaig trepitjar-lo per primera vegada, en companyia de persones amb les que avui segurament no hauria tornat a aquí. I és que el temps passa, i les experiències i vivències queden guardades a la memòria i al cor. I els moments queden lligats als indrets on els vam viure i a vegades ens fa falta un nou moment, un nou detall imperceptible que serveixi per esborrar el vell record, aquell que ja no ens serveix ni ens aporta res, aquella vella anècdota esmorteïda pel temps que ja no ens mereix la pena rememorar... la nit és magnífica, i és just en aquell moment quan m'adono de que tinc un nou record per associar a aquest antic indret al que de ben segur, tard o d'hora hi acabaré tornant.

Imatge de http://static.panoramio.com/photos/original/8480670.jpg