miércoles, mayo 02, 2012

Sobre els peatges, #jotampocvullpagar

Visc al Maresme. Sóc usuari del vehicle privat. Sóc usuari dels peatges. Tots tres elements en el meu cas i en el de tants residents de la meva comarca esdevenen gairebé sinònims, per desgràcia. Diàriament travesso mitja comarca, sovint per autopista i passant pel peatge d'Arenys.

El Maresme conté tres peatges en els seus esquifits 55 quilòmetres. Un d'aquests, el de Vilassar, és el més antic de tot l'Estat, ja que es va inaugurar fa més de 40 anys, durant la última etapa del franquisme. Alguns càlculs sobre els ingressos estimats d'aquest peatge diuen que els maresmencs hem pagat unes 35 vegades el seu cost. Els altres dos peatges tenen el seu origen en l'ampliació de la C-32 des de Mataró fins a Palafolls i daten de la dècada dels 90, quan el govern de CiU a la Generalitat va decidir instaurar nous peatges per pagar la construcció dels nous trams.

Dubto que hi hagi algun altre territori a Catalunya on els ciutadans siguem tan entesos en això de pagar per desplaçar-nos (potser el Garraf, amb els seus túnels), bàsicament perquè per a moltes generacions (com la meva) els peatges són una qüestió de "tota la vida".

Els grans impulsors dels peatges catalans van ser els governs de CiU, amb Jordi Pujol al capdavant. Van mantenir un model basat en la concessió a les constructores, implantant peatges. Així van impulsar la construcció de l'esmentada C-32 entre Mataró i Palafolls i entre Castelldefels i el Vendrell (amb els túnels del Garraf), la C-16 entre Barcelona i Manresa, inclosos els túnels de Vallvidrera, i també el túnel del Cadí. El peatge és el model de CiU.

Als governs del tripartit se'ls ha matxacat mediàticament, però no van construir ni un sol quilòmetre de vies de peatge. Al 2003 hi havia a Catalunya 194 quilòmetres d'autopistes de peatge i 154 quilòmetres d'autovies lliures de peatge. El 2010 hi havia 194 quilòmetres d'autopistes de peatge i 248 quilòmetres d'autopistes lliures de peatge. Veuen la diferència?  

Els governs d'esquerres van apostar per un model diferent al de CiU. A més, en alguns peatges, es va aprovar aplicar mesures de reducció del cost del peatge (en el cas del Maresme, amb la complicitat del territori, a través de l'Acord de Mobilitat de la comarca). Aquestes mesures haurien permès que els residents al Maresme paguessin menys per travessar els peatges de la comarca (en alguns casos es contemplava fins i tot la gratuïtat total del peatge) i contemplaven, a més, la construcció d'una via alternativa lliure de peatge, l'anomenada Ronda del Maresme. Tota aquesta feina va ser ensorrada de forma vergonyosa per CiU quan Artur Mas va esdevenir President de la Generalitat, arribant fins i tot al cas de que l'Estat va pagar a la Generalitat 400 milions d'euros per millorar la mobilitat a la comarca i els maresmencs no n'hem vist ni un sol euro invertit a la comarca. 

El peatge no és un tema menor per als que vivim al Maresme. I l'iniciativa de la Plataforma #novullpagar ha tornat a posar la qüestió al centre del circ mediàtic en que a vegades es converteix la política, cosa que sincerament s'agraeix, ja que ens permet debatre públicament sobre el tema. Espero que tot plegat no ho deixem en una simple rabieta. Perquè crec que més enllà de rabietes, els catalans (i particularment els maresmencs), necessitem mesures serioses sobre el tema i suficient voluntat i valentia política com per afrontar la qüestió. I si us plau, quan arribi el moment recordin amb el seu vot qui és qui, qui són amics del peatges i qui som els que lluitem per un canvi de model buscant solucions. 

Perquè al cap i a la fi, #jotampocvullpagar.

1 Comments:

Blogger Ictineu said...

Naya
Tens tota la raó, durant el període del Tripartit les vies d'alta capacitat que van ser construides no eren de peatge... directe. No oblidis que la majoria d'aquestes vies (construides a partir de principis de la dècada del 2000) també estan sota règim de concessió (l'Eix de les Gabarres, l'Eix del Llobregat, l'Eix Diagonal, L'autovia Vic-Ripoll o el Túnel de Bracons), sols que el peatge és a l'ombra (l'administració paga un canon a l'empresa segons trànsit registrat). Cal que recordem que aquesta despesa no consta com a dèficit, però sí que és una despesa corrent que obliga a l'administració a tenir un bon fluxe de tresoreria. ¿Qué passa, doncs si l'administració té problemes de liquidaditat com està succeint precisament ara? Doncs senzillament, l'administració es veu abocada a fer "ajustos" pressupostaris, i ja savem que vol dir això. En definitiva, que pels catalans no ens ha sortit gratis cap de les dues solucions a l'hora de poder gaudir d'unes infrastructures viàries òptimes, potser perqué objectivament questes infraestructures tenen un cost, tan de construcció com de manteniment i potser els catalans som els ciutadans espanyols que més conscients som d'aquest cost (de forma directa o indirecta), sent hora que a la resta d'Espanya comencin a ser, també conscients d'això. Una Salutació!!

PD. t'escric des del Vallès i si no em falla la memòria a la comarca comptem amb 3 patges directes i 2 indirectes (a l'ombra)

1:29 p. m., julio 30, 2012  

Publicar un comentario

<< Home