Zapatero

El passat dissabte vaig tenir ocasió de compartir un parell d'hores amb l'ex-President del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, a porta tancada, sense mitjans de comunicació, amb ocasió d'una conferència privada que va oferir davant d'una quarentena de persones a l'Institut Jaime Vera, a la localitat madrilenya de Galapagar. L'esdeveniment va suscitar cert interés mediàtic en determinats espais, fins al punt de que alguns periodistes van acabar redactant una notícia a partir dels "twitts" que alguns dels participants anaven enviant cap a l'exterior.

No seré jo qui desveli aquí una explicació detallada del contingut de la seva intervenció. Les temàtiques van ser extenses i interessants: lideratge, socialdemocràcia, relació dels polítics amb la ciutadania, errors i encerts dels seus anys de govern, economia, estat social, Europa, Llatinoamèrica...

Només m'aturaré breument en dos detalls, que evidencien una diferència de formes i de voluntats que són evidents quan es compara a Zapatero amb els actuals governants del nostre país.

Un, quan va ser preguntat per les recents declaracions de Sarkozy durant la campanya de les eleccions presidencials franceses, en que aquest criticava a l'anterior govern socialista d'Espanya (i al propi Zapatero) i el culpabilitzaba directament de la situació econòmica del nostre país (com si no existís una crisi d'abast mundial). Amb tota sinceritat ZP ens va respondre que malgrat tot, el seu respecte institucional i el seu apreci personal per Sarkozy restaven intactes, que sempre li estaria agraït pel seu suport a Espanya en determinats temes clau, com la lluita contra ETA o la seva ajuda per a que Espanya pogués tenir un seient al G-20.

Dos, quan ens va parlar sobre les seves percepcions i sobre els missatges que els ciutadans li feien arribar en determinats moments del seu mandat. Concretament ens recordava que als primers mesos de l'any 2004, quan va arribar a la Presidència i la dreta més rància i conservadora feia ressonar cada dia la memòria de les víctimes dels atempats de l'11-M, mentre es dedicaven a alimentar la llavor de l'odi social i a sembrar dubtes sobre la democràcia a partir de teories conspiratòries, molta gent li deia "José Luis, dáles caña". I ens va confessar que la seva decisió, per donar resposta a aquest missatge, va ser afrontar-lo amb un "Ante el dáles caña, yo siempre creí que nosotros debíamos hacer algo mucho más importante: dar ejemplo".

En tot moment, em va venir al cap aquella expressió tan gastada del "talante". La recorden? Doncs què volen que els hi digui, després de sentir a Zapatero el dissabte passat i davant de les formes que acompanyen a l'actual govern, que és capaç d'anunciar retallades indiscriminades en Sanitat i Educació amb una nota breu, que agreujarà com mai les diferències entre pobres i rics sense ni tan sols despentinar-se, i amb la convicció de que la millor manera d'explicar-se és amagant la cara o directament fugir correns... els hi reconec que trobo a faltar el coratge polític d'aquell ZP que mai va donar una mínima mostra d'exempció de responsabilitat durant el seu govern i que sempre, absolutament sempre, va donar la cara sense faltar al respecte a ningú.  

El futur ens dirà cap a on naveguem, però de moment, el present ens està fent bona la famosa expressió que deia que "cualquier tiempo pasado fué mejor".