lunes, junio 04, 2012

Si Déu existeix

Crec que si Déu existeix estaria encantat de pagar l'IBI. Fins i tot, potser exigiria pagar-lo, com un d'aquells excèntrics milionaris nord-americans que volen que se'ls hi apugin els impostos.

Si existís de veritat, segurament també li semblaria bé que no existissin determinats privilegis, com aquella amnistia fiscal inventada pel govern del Partit Popular. Ni tampoc crec que veiés amb bons ulls l'eliminació de l'impost de successions o l'esperpèntica situació generada al voltant de Bankia. Segurament, voldria que en la construcció i manteniment de la nostra societat, a cadascú se li exigís la seva justa quota d'esforç, de solidaritat i de sacrifici, i que aquells que més tenen, més paguin. No crec que volgués privilegis de qualsevol classe, ni per a ell ni per a qualsevol altra confessió religiosa o estament de poder, i per aquesta mateixa raó crec que no li acabarien d'agradar els acords d'Espanya amb la Santa Seu del 1979 (precisament perquè estableixen privilegis). I per suposat, seria un ferm activista en pro de la persecució del frau fiscal, que sobretot beneficia a les grans fortunes.

Tinc la sospita de que si existís, buscaria fòrmules per combatre l'especulació financera, que no suportaria la situació de les famílies que no arriben a final de mes o que han de patir un desnonament, que estaria encantat de que reformessin (i reforcéssim) la democràcia, que seria més republicà que no pas monàrquic, que les retallades en sanitat i educació no li farien cap gràcia i que probablement seria més un defensor de l'interés públic que no pas del privat. Em fa l'efecte de que al Déu que jo m'imagino li agradaria veure un món amb més proposta i segurament amb menys protesta, que fins i tot podria ser un defensor del que s'anomenen "causes perdudes".

Però, què puc dir? Sóc ateu i defenso el laicisme com a fòrmula per a encaixar el fet religiós al món en que vivim. I penso que com hauria dit Benedetti, "la veritat no sé si Déu existeix, però si existeix sé que no li molestarà el meu dubte". I, tornant al principi, crec que si Déu existís estaria encantat de pagar l'IBI, fins i tot a Mataró, on (per si no ho sabien) aquest any el rebut s'ha incrementat un 32 %.

2 Comments:

Blogger Ramon Bassas Segura said...

Javi,
Em temo que els que estan més preocupats per l'existència de Déu deuen ser els ateus. Bonhoeffer, un teòleg protestant que van matar els nazis (i havia visitat Barcelona) deia que els cfeients hem de viure "com si Déu no existís". I sí, em sembla millor abordar aquests temes (de fet, qualsevol tema polític) com si Déu no existís.
Els arguments per mantenir l'actual statu quo (bonificació de l'IBI en llocs de culte, centres socials i residències i no bonificació en activitats que generin rendiment) són perfectament compartibles -si es vol- al marge de les creences. Només faltaria que les polítiques fiscals les marquessin les creences (inclosa l'ateïsme). I es basen en la protecció al culte (paraula etimològicament emparentada amb cultura), la protecció l patrimoni i el suport a l'activitat social. Exactament com qualsevol altra entitat religiosa, cultural o esportiva que faci el mateix (no sé per què només es cita l'Església).
Parlant d'això: t'apuntes a una campanya perquè el Real Madrid pagui IBI? Els seus déus, que campen cada cap de setmana davant els nostres nassos, estan més forrats que Caritas, t'ho asseguro.

9:50 a. m., junio 05, 2012  
Blogger Ramon Bassas Segura said...

Disculpa de nou; et deixo un bon article de l'alcalde Ros: "Fiscalitat i Església", article d'Àngel Ros a El Periódico ow.ly/bmG8k

10:51 a. m., junio 05, 2012  

Publicar un comentario

<< Home