Antipolítica

Els convido a llegir el següent discurs, que parla del desprestigi de la política i dels polítics i que fa una crítica directa i molt clara a l'actual sistema democràtic en quant als partits. Es tracta d'un discurs del que m'he permés la llibertat d'eliminar alguns detalls molt concrets, però que en cap cas desvirtuen el seu sentit ni el seu significat.

La simptomatologia és clara: el malalt està greu i el seu estat empitjora. La casta política dóna mostres evidents d'haver entrat en una fase de descomposició i en una entropia que l’està portant a l'autodestrucció, la deslegitimació i l'animadversió dels ciutadans decents i honrats que fa prou temps que estan farts d'aquesta situació, i que molt aviat expressaran aquest cansament generalitzat a les urnes. N’estem segurs.

Les enquestes assenyalen una important reculada del PP i de CiU mentre el PSC-PSOE es queda igual, a la banqueta de reserves on l’ha relegat la incapacitat i el cinisme demostrat la legislatura passada. Per al PP i CiU aquestes dades són només el començament d'una vertiginosa pendent de pèrdua de confiança, ambdues formacions perdran suport electoral dia a dia, i els seus futurs resultats així ho demostraran; els seus estats majors ho saben, i el nerviosisme comença a apoderar-se de les seves respectives direccions. (...)

L'anunci de noves i cada vegada més dramàtiques mesures de retallades, creixen al mateix ritme que els casos de corrupció i corrupteles. L'opinió pública no admetrà permanentment l'inadmissible. Rajoy no s'atreveix a sortir als mitjans de comunicació i s'oculta en el seu covard amagatall, no se sap si per vergonya o per falta d'ella. (...)

L'electorat català, com el de la resta d'Europa, té a hores d'ara molt clar qui són els qui l’han traït i qui som els qui estem (...) per defensar-los a ells i a un model de societat que (...) la pressió financera volen destruir. Els resultats electorals que recentment hem vist en diversos països europeus, són simptomàtics, un anunci que una nova era política està començant, i aviat, molt ràpid també ho farà a Catalunya. 

Aquest discurs, que al meu parer té punts de coincidència amb algunes reflexions que en alguns moments hem sentit a moviments com el 15-M ("no hay pan para tanto chorizo", "todos los políticos son iguales", etc.), en realitat es tracta d'un discurs del líder xenòfob i d'extrema dreta, Josep Anglada. Respecte al discurs original, que poden llegir aquí, només he eliminat les referències que parlen d'identitarisme o que directament, feien esment del seu partit.

Deixo oberta la porta a la reflexió de cadascú però em preocupa que sense males intencions, alguns estiguin alimentant una sèrie d'idees que neixen de l'antipolítica i que al final resulta que beneficien, com un boomerang perillós, als defensors de l'intolerància i del feixisme. I crec que això, al final, ens debilita com a societat i ens acaba abocant als braços de la debilitat, de la por, de la divisió i del fracàs col·lectiu.